J. M. Casas
Com afecta la crisi les sindicatures de greuges locals, com a institució?
Hi ha ajuntaments que van decidir posar-se un àrbitre, perquè la nostra funció és fer d’àrbitre entre el ciutadà i l’Administració municipal, i ara han decidit aplicar-hi retallades, tot i que les sindicatures de greuges locals no representen cap gran despesa. Penso, com qui diu, si no s’està «aprofitant el viatge» amb l’excusa de la crisi. A Catalunya, no n’han suprimit cap; però, per exemple, han eliminat la de la comunitat de Castella - la Manxa.

Però la crisi també els dóna més feina?
En el cas dels síndics de greuges locals, les nostres atribucions són molt concretes: supervisar l’actuació municipal. Però molts dels grans problemes que afecten els ciutadans, com són els derivats de les retallades en la sanitat o en l’ensenyament, que són responsabilitat del Govern de la Generalitat, no ens pertoquen a nosaltres, sinó al Síndic de Greuges de Catalunya. Tot i així, quan el Govern de la Generalitat va anunciar tot un seguit de retallades, nosaltres vam escriure al maig passat a l’Ajuntament de Barcelona, a tots els seus grups polítics, que tinguessin en compte que aquestes mesures recaurien sobre ells perquè, al final, els problemes del dia a dia acaben sent del govern municipal, que és el que és més prop dels ciutadans. Respecte a la renda mínima d’inserció, les queixes dels ciutadans afectats s’han dirigit al Síndic de Greuges de Catalunya, però a nosaltres se’ns va adreçar un grup de treballadors socials, que són els que estan al peu del canó, per denunciar que no se’ls havia informat que la Generalitat havia canviat el sistema i que, per això, al juliol i a l’agost molta gent s’havia quedat sense ajuda. L’Ajuntament va crear immediatament una partida especial per cobrir aquests casos.

Quina és l’última queixa que ha arribat?
Un taxista que declara haver rebut una mala atenció per part d’un guàrdia urbà. Reconeix que tenia el vehicle mal aparcat, però que l’agent se li va dirigir amb males maneres.

Vostè ha qualificat d’«exagerat i abusiu» l’increment del preu del transport...
Ho mantinc: un increment del 12% en una targeta com la T-10 és exagerat. Però els ciutadans també han de saber que els transports públics estan subvencionats perquè, si no, costarien més. Aquesta pujada de preus s’alleugerirà? Diuen que sí, però...

No veig que animant a colar-se al metro...
No. Hi ha coses de l’Ordenança de civisme amb què no hi estic d’acord, però colar-se al metro no és una d’aquestes. Seria un greuge per als qui paguem i per als qui no ens hi hem colat mai.

L’últim enfrontament amb l’alcalde ha estat per les denúncies que posa la Guàrdia Urbana als sense sostre...
De fet, ha estat l’únic enfrontament.

Però l’alcalde mantenia públicament que no es multava per dormir al carrer i vostès van posar en evidència que la Guàrdia Urbana seguia posant denúncies. Encara ho estan fent?
Fa alguns dies això encara passava. Fa poc va venir un senyor, sense feina, amb una economia molt dèbil, amb un fill petit, que s’ha separat i que dorm al carrer perquè no té casa. Si no li donem una sortida, anirà degenerant i d’aquí a un, dos o tres anys serà un crònic. Aleshores aquestes persones acostumen a ser conflictives. La Guàrdia Urbana segueix unes directrius i l’Ordenança de civisme, que en un dels seus punts estableix que no es pot dormir al carrer; però denunciar-los, una acció que després acaba en multa, no serveix per a res perquè, com que no tenen recursos, no paguen les multes. Hi ha entitats socials que tramiten les nul·litats de les multes i el mateix departament d’Hisenda les acaba traient.

Per tant, no serveix de res posar multes.
D’això em queixava.

Tampoc no serveix de res que la Guàrdia Urbana denunciï les prostitutes del carrer?
Algun dia haurem d’abordar els problemes de la prostitució amb les diverses entitats que se n’ocupen. Evidentment, estem en contra de les màfies, que han fet que moltes dones hi siguin obligades o que hi hagin arribat enganyades. En aquest àmbit hi ha moltes divergències de pensament: s’ha d’abolir la prostitució? Però es pot abolir?... Mirarem què podem fer per aquestes persones.

En aquest cas, qui acudeix a la sindicatura, les prostitutes o les entitats?
Les entitats, i poques vegades. També hem tingut el cas d’un suposat client al qual un guàrdia urbà va multar per parlar amb una prostituta. Ell diu que ella li feia ofertes, però que no tenia cap intenció d’acceptar-les. L’Ordenança estableix que, primer, l’agent ha d’avisar i no hi ha prova que ho fes. Va pagar la multa i després va acudir aquí, si bé l’informe de la Guàrdia Urbana tampoc no coincideix amb el que ell diu.

La Guàrdia Urbana segueix denunciant les prostitutes del carrer?
Es denuncien, però no paguen les multes i en molts casos les entitats que treballen amb aquestes dones aconsegueixen que se les treguin. A través d’una entitat, ens va arribar la denúncia d’una exprostituta, que ja ho havia deixat, que estava reinserida i tenia una altra feina, però li van arribar multes endarrerides. Va tenir la sort que el procediment administratiu no era correcte i les hi van anul·lar.

Es protegeix la identitat del client?
No. En el cas del senyor que comentàvem abans, encara que li treguin la multa, hi haurà un expedient administratiu en el qual apareixerà el seu nom.

Hi ha hagut denúncies sobre l’estat de la neteja de la ciutat?
Curiosament, les queixes que hem rebut han estat pel soroll dels camions de la neteja. Hi ha molts carrers estrets per on passen cada dia diversos camions, per recollir cada un dels tipus de brossa, a més del vehicle que neteja els contenidors, i això provoca molèsties. En alguns d’aquests carrers, la solució seria que la neteja es pogués fer de dia. També hi ha veïns que se’ns han queixat perquè els han col·locat el contenidor davant la porteria de la casa i, allà, ningú no hi vol tenir res.

Els ciclistes també es queixen molt...
Defensem l’ús de la bicicleta, perquè és un mitjà per desplaçar-se que no pol·lueix, que és silenciós, però el problema és la manca de civisme de molts ciclistes. Un dia vaig dir que hi ha «ciclistes incívics» i l’endemà tenia tot de queixes de grups de la bicicleta: jo no em referia als que van amb cura, sinó als altres. S’ha de fer pedagogia. El ciclista ha de saber que la bicicleta és un vehicle i que hi ha un reglament. Les denúncies de la Guàrdia Urbana a ciclistes són poques, però han pujat respecte al 2010. Del 2007 al juliol de 2011 se n’han posat prop de 9.700. Un altre assumpte és que no hi ha suficients carrils bici a la ciutat; això ja ho vam dir en l’informe de la Sindicatura de l’any passat i aquest any hi tornarem a insistir. Hi ha vianants atropellats per ciclistes, sobretot en baixar de l’autobús, i també ciclistes morts en accident.

Hi ha turistes que han acudit a la Sindicatura de Greuges?
Pocs, però algun n’hi ha. Recordo un turista mexicà que la Guàrdia Urbana va multar per estacionar el seu vehicle de lloguer al costat d’una parada d’autobús del parc Güell: diu que no se’n va adonar, que només va ser un moment i va reclamar.

També actua d’ofici: quines són les seves últimes iniciatives?
El tema de la bicicleta que comentàvem, el de la prestació de la renda mínima d’inserció, el problema del col·lectiu de subsaharians del carrer Badajoz, el funcionament de les targetes d’aparcament per a minusvàlids per saber si està funcionant bé, i moltes d’altres.

Com ha anat la reunió amb l’alcalde?
Amb l’alcalde ens anem veient i vam tornar a parlar dels sense sostre. L’Ordenança prohibeix dormir al carrer, però s’haurien de diferenciar els motxillers, molts dels quals són turistes, dels indigents, persones sense sostre i amb una situació personal complicada. El mateix Ajuntament ha dit que de l’1 del juliol al desembre de 2011 ha posat 811 multes per dormir al carrer, encara que, a vegades, s’hagin imposat per conceptes com orinar, beure o discutir-se a la via pública. No tenen cap sentit, aquestes multes: es tramiten i, al final, s’acaben anul·lant. Hi ha d’haver més solucions socials abans de posar tantes denúncies.