Àlex Romaguera
La decisió de convocar el referèndum el 2014, la pren el Govern escocès d’acord amb els seus càlculs per assolir la independència?
És un compromís del mateix primer ministre, Alex Salmond, que en la darrera campanya electoral va anunciar que, si obtenia la majoria absoluta, faria la consulta durant la segona meitat de la legislatura. D’aquesta manera, creu que tindrà temps suficient per explicar a la població els beneficis de la independència i generar el debat social necessari perquè la ciutadania estigui prou informada a l’hora de prendre la seva decisió.

Quina estratègia seguirà Londres per impedir que triomfi el «sí»?
Intentarà convèncer que la unió és útil per als escocesos i per a la seva economia. Pocs arguments li queden a Cameron, però, raó per la qual apel·larà al discurs de la por, com han fet els partits unionistes d’Escòcia en les successives campanyes de 2011, 2007, 2003 i fins i tot la de 1999. És possible que amenaci de retirar els passaports perquè els escocesos no puguin visitar els seus familiars que viuen a la banda anglesa, o que es quedaran sense veure sèries televisives de tant èxit com Gent del barri. També ha insistit que la independència durà a la ruïna els escocesos, o que, amb la secessió, Escòcia es quedarà fora de la Unió Europea i perillarà la seva participació dins del sistema de la lliura esterlina. A mesura que s’apropi el referèndum, el Govern britànic insistirà en aquest discurs sense base ni fonament.

La patronal i els sindicats escocesos també s’han mostrat força reticents a la secessió. Mantindran aquesta postura?
Entre la patronal es dóna un fenomen curiós. Mentre que la Confederació de la Indústria Britànica (CBI) és obertament contrària a la independència i ho fa públic, la majoria dels seus socis cada vegada hi són més favorables. Un canvi amb el qual ha tingut molt a veure Jim Mather, l’exministre d’Empresa, Energia i Turisme d’Escòcia, que ha sabut convèncer el sector dels negocis que, si l’evolució del país ha estat tan mediocre, és perquè la unió només té Londres com a única prioritat.

Fa forat aquesta estratègia?
Ho demostra el fet que, en les passades eleccions de 2011, la majoria dels electors va votar competència més que no pas independència. Això respon al fet que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) ha reunit un equip escollit pels seus mèrits professionals, capaç de gestionar la vida dels escocesos en una situació de crisi tan complexa a nivell internacional. La meritocràcia i la manca de corrupció són molt valorades en el país. Això es té molt en compte. I, si el Govern d’Escòcia administra bé els interessos del seu poble, podrà demanar amb plenes garanties el suport a la independència per tal que, amb noves eines, l’economia i el benestar de la població millori, demostrant que està per dissenyar una Escòcia similar als països escandinaus, sense el llast que suposa ser dins del Regne Unit.

La recent reunió de Salmond amb el Govern xinès per explorar acords comercials, és una forma d’avançar-se als esdeveniments i actuar amb sentit d’Estat?
S’inscriu en la lògica d’un primer ministre que vol el millor per a Escòcia, conscient que la Xina és un aliat estratègic de primer ordre. Pel seu tauler d’escacs, això li pot donar un coixí internacional, a banda que, com a bon estadista, Salmond sap que Escòcia té un potencial enorme respecte als sectors del petroli i de les energies renovables. Aprofita aquestes circumstàncies per establir vincles que van més enllà de la qüestió merament econòmica.

La via escocesa és vàlida per a Catalunya, o la qüestió rau en les diferències entre els governs de Madrid i de Londres?
Cada país ha de trobar el seu propi camí, ja que Escòcia no pateix el mateix espoli fiscal que nosaltres, de la mateixa manera que, a diferència dels catalans, els escocesos tenen un sistema de finançament transparent. Però sobretot l’Estat espanyol dista molt del britànic quant a tradició democràtica. El Regne Unit és un dels pocs estats del món que, com diu l’economista Xavier Roig, sap escriure la paraula democràcia sense fer faltes d’ortografia, al marge que sempre ha reconegut l’estatus de nació d’Escòcia i el seu dret a independitzar-se si així ho decideixen els ciutadans de forma democràtica. Alhora que no hi ha problemes perquè Escòcia celebri un referèndum d’independència, mentre que el mateix a Catalunya és il·legal.

Hi ha una concepció diferent de l’Estat?
Exacte, perquè Madrid sempre ha volgut imposar el «cafè per a tothom», mentre que Londres ha acceptat i gestionat la diversitat de forma extraordinària, facilitant nivells d’autonomia diferents per a Escòcia, per a Gal·les, per al nord d’Irlanda o per a l’illa de Man. I, respecte a això, els britànics se senten còmodes; d’aquí ve que el debat sobre la independència d’Escòcia sigui més racional que visceral, la qual cosa no passa a l’Estat espanyol. I encara diria més: si Escòcia esdevé un Estat sobirà, després del referèndum i de la negociació per a la separació, serà el millor aliat amb el Regne Unit, tant en l’àmbit europeu com en l’internacional.