J. M. Casas
Advoca per passar pàgina, per oblidar-se del congrés del PSOE i per parlar del paper dels socialistes catalans a Madrid...
Efectivament, ara hem de posar sobre la taula de la nova direcció del PSOE els acords adoptats en el congrés nacional del PSC. Pere Navarro plantejarà en nom del nostre partit la necessitat de redefinir les relacions amb el PSOE, per tenir veu pròpia i la possibilitat de discrepar en el Congrés dels Diputats d’aquelles qüestions en què no ens hem pogut posar d’acord. El PSC no és una federació més del PSOE: el PSC és un partit federat al PSOE i, per tant, participa de la vida del PSOE, però té la seva pròpia dimensió institucional.

Creu que Pérez Rubalcaba està predisposat que el PSC tingui llibertat de vot?
No plantegem tant la llibertat de vot com la possibilitat que, en aquelles qüestions en què no ens puguem posar d’acord després de molta negociació, fem un vot diferenciat. Però crec que aquest és un tema menor en les nostres relacions. Per damunt de tot, Rubalcaba és una persona intel·ligent, que sap de la importància del bon encaix entre els dos partits i, sobretot, de la necessitat que el projecte del PSC sigui apreciat per una àmplia majoria de ciutadans de Catalunya. Segur que hi haurà entesa amb Rubalcaba.

El grup parlamentari propi a les Corts espanyoles està enterrat del tot?
El congrés del PSC va decidir que no hi renunciava, però que s’aposta per la via de tenir veu pròpia a Madrid i el vot diferenciat quan no ens posem d’acord.

Si Carme Chacón hagués guanyat, el PSC ho tindria més difícil per marcar perfil propi a Madrid?
No necessàriament, però això només ho podríem saber al cap d’anys i si hagués guanyat. La realitat és que Rubalcaba és el secretari general del PSOE i el nostre interlocutor, de la mateixa manera que Pere Navarro és el seu interlocutor. Amb el lideratge de Rubalcaba i de Navarro s’hauran de construir les relacions i les complicitats.

No creu que molts socialistes catalans s’alegren de la derrota de Carme Chacón?
Jo no he sentit expressions de satisfacció.

Per què ha perdut Chacón quan la donaven com a guanyadora?
En un partit tan gran com el PSOE, amb tantes federacions, que no són monolítiques, es produeixen vots en un sentit i en un altre que responen a causes molt diferents. No ha perdut perquè un grup de gent hagi passat de cop i volta a votar Rubalcaba, sinó per multitud de circumstàncies d’uns vots individuals i secrets.

El PSC se sent ben tractat en la nova executiva del PSOE, amb dos representants?
Hi tenim exactament la mateixa representació de sempre: dues persones. Però l’important no són els representants que hi tinguem, sinó les relacions entre els dos partits i, en aquest sentit, és especialment transcendent la complicitat entre els dos màxims responsables. Com que els conec, estic segur que hi haurà una bona sintonia i la voluntat de construir una relació profitosa.

Com s’ha decidit que José Zaragoza i Esperança Esteve fossin els escollits?
Suposo que va ser una decisió d’algunes persones de l’executiva, però desconec com es va produir.

Ha sorprès que fossin aquestes persones les escollides?
El nom de José Zaragoza ja havia aparegut a la premsa i l’Esperança és una diputada al Congrés, que anava de número 4 en les generals, molt vinculada a les polítiques socials, i en la nova executiva es buscava algú d’aquest perfil.

Chacón s’ha de presentar a les primàries per a la presidència del Govern?
La decisió és seva. Tindrà temps per valorar-ho.

Com estan les primàries dins del PSC?
No s’ha fixat el calendari. Encara falta temps perquè les eleccions autonòmiques no seran fins d’aquí a tres anys. Ja hem decidit que aquestes primàries seran obertes a la ciutadania i això s’ha d’organitzar, s’ha de regular, i som en aquesta fase.

S’ha plantejat presentar-s’hi?
No m’ho he plantejat.

No es parla de precandidats?
Tot just hem acabat els congressos i encara no som en temps de primàries. En els pròxims mesos fixarem el calendari. Els socialistes francesos les han fet a l’octubre passat i la primera volta de les eleccions presidencials serà aquest abril. Tenim molt de marge. Les primàries seran un moment de mobilització i de connexió amb la societat, tal com ha passat a França. Treballem per generar una alternativa de progrés a Catalunya perquè el país necessita un canvi, ja que estem en mans d’un Govern que no és el dels millors i que el poc que fa és desfer l’Estat del benestar que tant ens ha costat crear. L’alternativa política és més necessària que mai; no ho dic per nosaltres, sinó pel país.