Alba (traducció al gaèlic d'Escòcia) podria constituir-se en el 28è estat independent de la Unió Europea el 2014. Ho decidiran els seus ciutadans per mitjà d'un referèndum que el partit del govern, l'Scottish Nationalist Party (SNP), té previst celebrar aquell mateix any amb el convenciment que els partidaris de la secessió poden superar amb escreix la majoria necessària.

L'anunci de la convocatòria ja ha suscitat l'habitual reacció de l'espanyolisme militant, consistent en dir que no hi ha comparació possible entre el cas escocès i el de les nacions que integren l'Estat espanyol. Com era d'esperar, tot el calidoscopi de l'esquerra i la dreta jacobines s'ha afanyat a l'uníson a diferenciar fins a l'extenuació la idiosincràcia d'un poble i altres, sobre la base d'una tradició històrica que els fan incomparables, segurament com a exercici per no reconèixer les evidents similituds.

Escòcia i el principat de Catalunya disten poc quan al nombre d'habitants (5 i 7 milions respectivament), tenen llengües pròpies que els confereix una personalitat forjada en batalles perdudes, i va ser el 1707 quan, una i altra nació, van veure usurpada la seva sobirania nacional. Escòcia en el moment de signar l'Acta d'Unió amb Anglaterra, mentre Catalunya amb la Guerra de successió, la qual provocar el seu desvallestament institucional per mitjà del Decret de Nova Planta.

Els dos pobles participen d'un idea de civilització equiparables, converteixen l'esport en una gran referència cívica i, respecte el seu compromís amb la cultura, el medi i el desenvolupament industrial, tenen evolucions gairebé simètriques. Aquestes analogies no serviran per convèncer els messetaris ni els defensors de l'Espanya uniforme, però la història farà el seu propi rumb. Alba i Catalunya apunten el 2014 com a fita per assolir, en democràtica i per expressa voluntat popular, la seva independència política. Europa no tindrà altre remei que integrar la seva diversitat en el camí de ser, algun dia, un veritable mosaic de pobles lliures.