El Gran Teatre del Liceu podria acabar la temporada abans d’hora. De fet, la direcció està preparant un expedient de regulació d’ocupació (ERO) del qual encara no ha donat informació oficial a la plantilla, però les decisions que s’han pres apunten en aquesta direcció. Els responsables del recinte operístic barceloní han convocat la representació dels treballadors per al pròxim 1 de febrer i el comitè d’empresa es tem el pitjor. De fet, ja fa dies que alguns mitjans de comunicació han publicat informacions sobre les retallades que són l’única notícia que fins ara ha tingut el personal. El president del comitè d’empresa, Manolo Martínez (CGT), es queixa que «fins ara, tot el que sabem és per la premsa i l’única comunicació oficial que han tingut amb nosaltres és enviar-nos un e-mail en què ens citen per al dia 1». No hi ha hagut informació oficial, però els detalls fins ara són força reveladors.

La darrera òpera prevista per a aquesta temporada és Pelléas et Mélisande, del compositor francès Claude Debussy, que s’hauria de representar entre la fi de juny i la primeria de juliol. Els membres del cor i l’orquestra han vist com se’ls han retirat els materials d’aquesta òpera, de manera que no poden estudiar ni assajar les partitures. El personal de l’àrea tècnica tampoc no sap què ha de preparar perquè les funcions encara oficialment previstes es puguin fer. Al marge de Pelléas, altres obres que també són a la corda fluixa són La tragèdia florentina i El nan –dues òperes d’Alexander von Zemlinsky que integren un mateix programa– i el ballet de Montecarlo, ja que són les tres en les quals s’ha deixat de treballar.

El que més inquieta els treballadors és que la direcció no ha dit res sobre les informacions que circulen de manera oficiosa i a través dels mitjans de comunicació en relació amb la possible presentació d’un ERO. EL TRIANGLE ha intentat posar-se en contacte amb algun portaveu oficial del Liceu, però els seus responsables han declinat desmentir o confirmar cap d’aquestes notícies. Si en la reunió del pròxim dia 1 es confirmen els temors que ara té el comitè d’empresa, això podria suposar la suspensió dels dos darrers mesos de la temporada oficial, cosa que podria posar en perill algun títol més dels previstos inicialment per a aquest curs.

Però no seria aquesta la primera vegada que el Gran Teatre del Liceu afronta retallades. El 2010 ja va haver-hi 23 acomiadaments per raons econòmiques i uns quants més com a improcedents i que van ser indemnitzats amb 45 dies de sou per any treballat. D’aquests, 24 pertanyien a l’orquestra i tres al cor. L’any passat també es van despatxar més treballadors tot i que el comitè no té constància de quina és la xifra exacta. Tot plegat ha fet que aquesta temporada la programació ja hagi notat els efectes de la crisi, cosa que en la pròxima encara s’accentuarà més. Les retallades impulsades per la Generalitat i la resta de les administracions també han arribat a la cultura i al Liceu, que ha perdut aportacions tant públiques com privades.

Temor de la privatització
Un dels temors que tenen els treballadors és que es vulgui aprofitar aquesta situació per promoure una privatització del teatre. El president del comitè d’empresa diu que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, «ja ho ha fet amb algun teatre en la seva època de regidor a l’Ajuntament de Barcelona». El teatre es gestiona a través d’un consorci del qual formen part la Generalitat, l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, el Ministeri de Cultura i representants dels mecenes i del Cercle del Liceu. És difícil pensar que el Liceu, amb la gran dependència que té de les aportacions públiques per al seu funcionament, pugui ser un recinte privat; però, tot i que es mantingués aquest funcionament, això no treu que es volgués donar més pes al sector privat en els seus òrgans de gestió. Manolo Martínez diu que això, si es produeix, «seria un gran desgavell».

En tot cas, l’aigua baixa remoguda pel Gran Teatre. Per la manca de transparència que fins ara hi ha hagut per part de la direcció, hi ha temors sobre el futur de l’entitat. La plantilla és formada per unes 400 persones, segons el llistat del cens en les eleccions sindicals que es van celebrar al principi de l’any passat. D’aquests, poc més de 60 són del cor, 86 de l’orquestra, uns 130 de l’àrea tècnica i la resta d’administració. En els col·lectius artístics temen especialment les conseqüències de l’ERO, no tant per les qüestions laborals –que també–, sinó per les artístiques. Dins de la desgràcia que suposa estar immers en un ERO, si aquest és de caràcter temporal –com sembla que és la intenció del Liceu–, en el fons no es perd la feina.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.