Les comparacions són odioses i, sobretot, enganyoses. Cada democràcia té el seu sistema de partits i la seva pròpia cultura política. Però crida l’atenció la retòrica contínua que es genera entre la classe política de l’Estat espanyol sobre la necessitat d’obertura dels partits polítics, de contacte amb els ciutadans, d’esperonar els debats, etc., i com manllevem termes que ens són del tot aliens. Les referències a les primàries, d’evident influència nord-americana, és un lloc comú.

El sistema polític dels EUA és un edifici molt complex, amb algunes coses que podrien ser útils a casa nostra. En tot cas, la falsedat amb què en alguns partits es parla de “fer primàries” crida l’atenció. Fa poques setmanes, la direcció del PSOE va impedir un debat entre els dos candidats a la secretaria general de la formació. Un debat que, si s’hagués produït, hagués tingut ben poc de debat. Pel que fa a les eleccions presidencials dels EUA, els debats finals entre els dos “nominats”, que es faran a la tardor, seran els menys vius i frescos de la campanya. Les diferencies entre el model de partits dels EUA i els europeus és enorma. El mateix concepte de partit té poc a veure amb el que entenem a Europa com a tal. Però feta aquesta salvetta, i ja que ens agrada tant emprar el lèxic d’altres llocs –però només el lèxic–, si hem de parlar de primàries, cal dir que els candidats del Partit Republicà (els demòcrates només tenen un candidat aquest any) duen en aquests moments…. 23 debats fets per televisió!

Van començar el 5 de maig i més d’una desena de candidats han anat apareixent i desapareixent en un procés que ja ha donat moments esplendorosos. Sens dubte, es poden criticar moltes coses del processos electorals als EUA, però ells es prenen les coses seriosament. Al costat de l’espectacle i la superficialitat de part del muntatge, el cert és que la massa de republicans han pogut escoltar moltes vegades un estol de candidats que van del centre més moderat a l’extrema dreta religiosa, del conservadorisme tou al neoliberalisme més abrandat, recollint totes les tradicions de la dreta republicana. Hi ha hagut molta anécdota i també jcs de personalismes, pe`ro alhora s’han generat discussions molt de fons, com sobre el mateix concepte d’economia de mercat.

Hi ha altres models diguem-ne “intermedis”: el debat dins del Partit Socialista Francès, amb primàries i algun debat. Però sobre els debats oberts, vius, en què sol ser habitual alguna enganxada entre candidats i moderadors, i on un aspirant pot quedar fora de joc en més d’una ocasió, a l’Estat espanyol encara n’hem d’aprendre molt.