Per Jaume Reixach
El somni s’ha fet realitat
Arribar fins aquí no ha estat fàcil, però és una realitat tangible, impresa amb tinta sobre paper. El 29 de gener de 1990 va sortir la primera edició del setmanari EL TRIANGLE. D’això fa 22 anys. Per a una publicació en català és una fita remarcable. Per a una publicació crítica, progressista i independent és una heroïcitat quotidiana, apassionant.
Amb el 22è aniversari, EL TRIANGLE assoleix la seva maduresa. Crec, sincerament, que tot l’equip de treballadors i col·laboradors estem fent i oferint una revista sòlida, única i amb tones d’intel·ligència. Ho diré amb modèstia però amb rotunditat: el meu somni professional i vital s’ha complert. I ja només desitjo i demano que duri molts anys més.
Òbviament, no som perfectes. Sempre hi ha errades que se’ns escapen i hi ha aspectes a polir i a reformular. Però, amb els mitjans humans i materials de què disposem –malauradament limitats–, considero que EL TRIANGLE és avui una publicació de gran qualitat. No ho dubteu: seguirem avançant i continuarem millorant.
La professió periodística passa moments crítics. La consolidació d’Internet ha trastocat el model d’accés a la informació i fa trontollar la gestió empresarial dels mitjans de comunicació. L’audiència tendeix a la fragmentació ad infinitum i la societat està abandonant l’hàbit de llegir sobre paper i de pagar per fer-ho.
Aquest nou context fa molt difícil la viabilitat dels projectes periodístics i més si, com en el cas d’EL TRIANGLE, no hi ha cap grup polític o financer que s’amagui darrere l’accionariat. Però, precisament, la nostra transparència empresarial és la nostra principal força: som lliures per explicar allò que sabem i expressar allò que creiem.
En una Catalunya tenallada pel pacte PP-CiU, en un Estat espanyol amarat políticament de blau i en una Unió Europea on 24 dels 27 estats membres estan en mans de conservadors i tecnòcrates, l’existència i la puixança de mitjans de comunicació d’esquerres com EL TRIANGLE és més imprescindible que mai.
Les receptes neoliberals han abocat la nostra societat a les tenebres de la recessió. És absurd pensar que els responsables d’aquest desastre han de ser els qui ens treguin del pou. Cal un pensament alternatiu i positiu, calen propostes i lideratges valents, calen mitjans de comunicació com el nostre/vostre que no tinguin por de dir les coses pel seu nom.
Llarga vida a EL TRIANGLE!