El Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona celebra aquests dies el judici pel gran incendi de l’estiu de 1994, un foc d’una magnitud fins aleshores desconeguda que va afectar fins a 13 termes municipals (Montmajor, Navès, Viver i Serrateix, Montclar, l’Espunyola, Puig-reig, Santa Maria de Merlès, Gironella, Sagàs, la Quar, Avià, Olvan i Lluçà) i la desastrosa gestió del qual va obligar la Generalitat a revisar tots els seus protocols en matèria de prevenció i lluita contra els incendis forestals. El judici va començar el 29 de novembre i es preveu que el 21 de desembre quedi vist per a sentència.

Un centenar de propietaris forestals i agrícoles reclamen un total de 115 milions d’euros a Endesa (50 milions més els interessos), amb l’argument que el foc el va originar el mal estat d’una línia elèctrica de baixa tensió de Fecsa (posteriorment absorbida per la companyia que avui presideix Borja Prado i assessora David Madí) a la pedania de Gargallà (municipi de Montmajor). La defensa d’Endesa ho nega.

L'erràtica instrucció judicial
La llarga i erràtica instrucció judicial explica que hagin hagut de transcórrer més de 17 anys per arribar a aquest punt. En l’incendi van morir tres persones, per la qual cosa es va obrir un procediment penal en el qual l’únic acusat va acabar sent el cap de manteniment de Fecsa a la comarca, Llorenç Villalonga. Tots els intents dels advocats de demanar responsabilitats més amunt van topar amb la invisible muralla de la impunitat, mentre la causa avançava al ralentí pels canvis de titulars al Jutjat d’Instrucció de Berga i perquè, un cop tancat el sumari, aquest va viatjar al de Manresa (on s’havia de celebrar el judici penal), el qual es va inhibir a favor de l’Audiència de Barcelona, que, al seu torn, el va retornar a Berga perquè corregís alguns defectes formals.

Finalment, l’any 2007 va tenir lloc el judici penal contra el cap de manteniment, ja jubilat, el qual va resultar absolt perquè el tribunal va considerar que havia fet bé la seva feina fins allà on li corresponia (en especial, la neteja i poda de l’arbrat), però que no tenia cap potestat per estudiar, proposar, projectar o implantar noves instal·lacions o elements de seguretat en la xarxa elèctrica. Naturalment, algú a Fecsa la devia tenir, però els diferents instructors no havien volgut picar més amunt.

Amb tot, l’Audiència sí que va considerar provat, a partir de les proves pericials aportades per les acusacions, que el foc el va originar el sobreescalfament de la línia a Gargallà, combinat amb el fort vent que bufava aquell fatídic 4 de juliol de 1994. Segons la sentència, el sobreescalfament va encendre el PVC aïllant que recobria el cablatge (i que ja aleshores era un material en desús), del qual van saltar les espurnes que van incendiar el camp de civada (o de rostolls, segons les diverses versions) que hi havia sota la línia.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.