¿La monarquia espanyola pot quedar tocada arran del cas Urdangarin? L'heraldista Armand de Fluvià considera que la institució no té perquè veure's qüestionada arran d'aquest escàndol -el duc de Palma s'hauria aprofitat de la seva posició per lucrar-se amb diversos contractes públics i privats-, però no dubta que queda "desprestigiada". En declaracions a EL TRIANGLE, De Fluvià subratlla que "un cas així no s'havia donat mai a la monarquia espanyola i això l'afecta. Seria més greu si la implicada fos directament la infanta Cristina, però sembla clar que Urdangarin va aprofitar-se de formar part de la Casa Reial" per aconseguir sucosos contractes, amb serveis inflats a preus molt per damunt del que mana la lògica.

L'escàndol ha tornat a posar de manifest l'opacitat que envolta la monarquia hispànica, que cada any rep al voltant de nou milions d'euros provinents dels pressupostos de l'Estat com a assignació. La realitat, però, és que el cost de la institució pels contribuents és molt més elevat, atés que aquesta xifra no inclou els viatges -els paga el ministeri d'Assumptes Exteriors-, el manteniment dels palaus i altres possessions -a càrrec del Patrimoni Nacional- o el parc mòbil -Economia-, entre d'altres despeses que comporta l'existència de la monarquia. "La transparència hi hauria de ser sempre", comenta Armand de Fluvià, "sobretot amb relació a l'assignació de diners públics que rep".

Aquest dimecres, la Casa Reial ha reconegut que estudia "limitar" la família reial als monarques, els Prínceps d'Astúries (Felip de Borbó i Letizia Ortiz) i les filles d'aquests -Leonor i Sofia-, excloent-ne les infantes Elena i Cristina i Iñaki Urdangarin. Aquests tres, sempre segons la informació facilitada des de la Zarzuela, serien els que no viurien únicament de l'assignació dels pressupostos públics i només cobrarien -a banda dels seus negocis privats- uns diners en funció dels actes en què participen en representació de la Corona.

Una gran fortuna
El monarca espanyol està ficat en nombrosos negocis privats dels quals gairebé no se'n sap res. Fa un parell d'anys, la revista Forbes va estimar que Joan Carles I posseïa una fortuna valorada en gairebé 1.800 milions d'euros, una xifra mai desmentida per la Zarzuela, segons el coronel Amadeo Martínez Inglés, autor del llibre Juan Carlos I, el último Borbón. Las mentiras de la monarquía española.

Armand de Fluvià està convençut que la continuïtat de la monarquia no serà sotmesa a debat mentre l'actual rei visqui. Ara bé, un cop desaparegui Joan Carles I, l'heraldista està convençut que es qüestionarà tot i que no és descabellat pensar que es votarà en referèndum la permanència o no de la institució. "En aquell moment, casos com el de l'Urdangarin tornaran a aparèixer, amb la intenció d'aprofitar tot allò que pot perjudicar la monarquia", apunta l'expert. I és que, després de no poder-ho quan va acabar la dictadura franquista, sembla que haurà arribat l'ocasió que els ciutadans de l'Estat espanyol puguin decidir lliurement si volen viure en una república o sota una de les darreres monarquies d'Europa.