Retallem, retallem, la inversió, la inversió, retallem, retallem que el benestar reduirem. Aquesta sembla ser la cançó top ten dels nostres governants, ja siguin nacionals o locals, que en el seu esforç retallador no es tallen ni un pèl, en canvi, a l’hora d’arriscar les prestacions més bàsiques del que venia sent el nostre estat del benestar. I cap dels seus tres pilars en sortiran indemnes, ni la sanitat, ni les pensions, ni l’educació.

Si parlem d’aquesta, de l’educació, la retallada és global, decidida i sense escletxes. Primer ha estat la supressió de la sisena hora, amb la reducció de recursos materials i humans que ha suposat per a les escoles, i la disminució d’oportunitats que significarà per als alumnes de l’escola pública, més encara enfront dels de l’escola concertada. Quant a això, segons un informe del Grup de Recerca en Organització de Centres de la Universitat de Girona, si comparem l’increment de percentatge de superació abans i després d’aplicar la sisena hora, s’observa una variació positiva d’entre 1’6 i quasi 4 punts percentuals en l’ensenyament d’entre 6 i 12 anys. La retallada de la sisena hora, doncs, sí minvarà les possibilitats educatives dels nostres fills i filles. I, amb les plantilles reduïdes, no podem carregar la responsabilitat d’intentar evitar el fracàs escolar, novament, en el sobreesforç dels mestres.

A més, quan la conciliació familiar i laboral és tan complicada -ens agradi o no, la realitat és que la majoria de pares i mares no poden ser a les 9 del matí deixant als nanos a l’escola i tornar-hi a ser a quarts de 5 per a recollir-los-, la decisió de la Consellera Irene Rigau d’eliminar les subvencions per a les activitats extraescolars i les acollides matinals, fa que tot l’esforç torni a recaure en les famílies.

I no s’acaba aquí, ara sembla ser que li arriba el torn a l’escola bressol. O això és el que s’intueix de les declaracions del Regidor d’Educació de Barcelona, Gerard Ardanuy, quan en el seu blog ens anuncia que “cal reflexionar seriosament sobre un canvi de model” que passa per “enfortir un servei públic d'Escola Bressol Municipal de forma conveniada amb centres de titularitat privada però amb vocació de servei públic”. Per entendre’ns: ens està dient que estudiaran privatitzar la gestió de les escoles bressol existents; que en els propers anys no planificaran ni una escola bressol pública més i podrien arribar a acords amb privades per tal de crear una xarxa concertada; que on ja hi ha oferta privada estudiaran tancar-ne alguna de les públiques que hi ha ara. Això, en una Barcelona on, amb més d’un milió i mig llarg d’habitants, la norantena d’escoles bressol municipals deixa sense plaça, en alguns districtes de la ciutat, més de la meitat de la demanda.

L’educació, a banda de ser un dret recollit per totes les normatives vigents, en una societat democrática és, a més, un recurs fonamental per a construir una comunitat cohesionada i justa. Que ningú es porti a engany, el pressupost dedicat a l’educació, en un Estat de dret avançat i socialment igualitari no és mai una despesa, és una inversió. I no entendre-ho ni fomentar-ho així ens aboca a una societat mancada d’oportunitats i amb desigualtats creixents.