El Congrés tramitarà durant la propera legislatura la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense fronteres, que ha arribat a la cambra després d’un llarg recorregut. La ILP, impulsada pel col·lectiu Acció Cultural del País Valencià, fa referència a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per demanar que es legalitzi l’intercanvi d’emissions dels mitjans de comunicació entre els territoris de llengua catalana, euskera i gallega. L’objectiu és garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques en les llengües incloses en la Carta entre les comunitats que comparteixen idioma.

L’any passat, el Ministeri de Presidència, aleshores en mans de Maria Teresa Fernández de la Vega, va presentar a la Mesa del Congrés un informe en què demanava la retirada de la iniciativa per l’alt cost econòmic que podria comportar la seva implementació. Al juliol, però, el govern espanyol va aixecar el veto, després de múltiples gestions i reunions. Aquest dimarts, la ILP ha superat la presa en consideració, després que el PSOE, CiU, ERC, ICV-IU, el BNG, el PNB i Na-Bai hi votessin a favor. UPyD i UPN hi han votat en contra, mentre que el PP s'ha abstingut. El debat i la votació sobre la iniciativa legislativa no es faran fins passades les eleccions del 20 de novembre.

Per una altra banda, el Congrés dels Diputats ha donat aquest dimarts suport a la immersió lingüística. El PSOE, PSC i ERC han pactat una moció transaccional en la qual s'estableix "el model lingüístic vigent al sistema educatiu català com a garantia de cohesió social i de la plena igualtat d'oportunitats". El text, al qual s'hi han sumat CiU i ICV, es diu que el Govern espanyol ha de "defensar" aquest model lingüístic "en el marc de la legislació vigent". La moció ha estat aprovada amb 192 vots a favor, 148 en contra i una abstenció.

En aquest sentit més jurídic, la moció -aprovada per tots els partits excepte pel PP i per UPyD- també recorda que "d'acord amb allò que ha dit reiteradament el Tribunal Constitucional és plenament legítim que el català sigui el centre de gravetat a l'escola catalana, sense exclusió del castellà, de forma que garanteixi el seu coneixement i ús a Catalunya".