Joan Palomés
Quatre mesos abans de l'històric desè aniversari de l'11-S i en plena efervescència preelectoral –la reelecció està en joc– un escamot de tropes especials nord-americanes ha detectat la presència de Bin Laden en un habitatge d'un barri selecte d'Islamabad i un franctirador li ha rebentat el cap. La nota oficial afegeix que l'home més buscat del món es trobava amb la seva família i que el seu cos ha estat llançat al mar. Les versions oficials, totes les versions oficials, però, pateixen d'aquest mal tan habitualment acceptat per la ciutadania anomenada propaganda. Diuen que en la guerra la primera víctima és la veritat, i aquesta nostrada i virtuosa guerra perenne contra el terrorisme no és una excepció. Fins i tot, la manipulació i la desinformació formen part de l'estratègia, sempre que serveixin per a assolir els objectius. Fa tot just vuit anys, les inexistents armes de destrucció massiva i les espúries complicitats amb el fonamentalisme d'Al-Qaida van significar la condemna a mort de l'Iraq i de Saddam Hussein.

Occident està d'enhorabona. Després de la fastuosa boda reial britànica i un dia després de la beatificació de Karol Wojtyla des del Circ Màxim de Roma, la notícia de la mort de Bin Laden omple de joia els cors i torna a saturar l'imaginari occidental com en els vells temps. Cal recordar que la franquícia Al-Qaida o Bin Laden han entrat en escena de forma recurrent per encobrir sàtrapes, reprimir dissidències, justificar ofensives paoroses, explicar lleis d'excepció, decidir eleccions, aprofundir divisions socials, atiar venjances i guerres civils i, en fi, desviar l'atenció de les guerres veritablement decisives.

També ho ha dit el president Obama: "El món pot respirar tranquil, però hi podria haver atacs violents a tot el món després de la mort de Bin Laden." Ara? Precisament ara que l'Orient Mitjà i el nord del Magreb estan experimentant uns esperançadors processos de canvi històrics i de conseqüències imprevisibles? Precisament ara que els principals protagonistes de les revoltes musulmanes mostraven la seva declarada compatibilitat laica? Precisament ara que l'islamisme polític començava a ser percebut a Occident com un corrent ideològic homologable? Precisament ara que a Palestina s'està a punt d'aconseguir l'anhelada unitat entre els palestins? Precisament ara que Al-Qaida semblava perdre pistonada i relegada a l'oblit?

La mort --o la no-mort, tant se val...-- de Bin Laden esdevé anecdòtica: l'espantall d'Al-Qaida torna a planar per les regions en estat de guerra latent o declarada.
Hi ha, però, una altra lectura d'ús domèstic per a l'execució de Bin Laden, convenient, a més, per apaivagar el desànim nord-americà davant de crisis econòmiques i declivis imperials. A l'Afganistan, ja fa més d'un mes, s'han suspès les operacions bèl·liques importants a les províncies del Sud-oest de Kandahar, Zabil, Helmand i Uruzgan, feu espiritual talibà. Fins i tot, s'apunta a un indeturable procés internacional de reconciliació en el qual els talibans no només estarien d'acord, sinó que tindrien un paper destacat en un procés que iniciaria el seu camí sota la protecció de Turquia. De fet, la intel·ligència pakistanesa --l'ISI--, va alliberar el mes passat a vuit importants comandants talibans empresonats.

El que les tropes dels Estats Units no han aconseguit en aquests darrers anys, es podria aconseguir amb un procés de reconciliació que significaria el retorn dels talibans a la vida pública. La pau, doncs, passaria per la retirada de les tropes estrangeres, i els imperis no es poden permetre perdre les guerres.