El diari gratuït 20 Minutos publicava recentment dos cables de Wikileaks, cedits pel rotatiu noruec Aftenposten, que feien referència al cas 11 del Raval, l’operatiu antiterrorista desfermat al gener del 2008 al barri del Raval de Barcelona i que va acabar amb la detenció d’onze veïns del barri, d’origen pakistanès i indi, i la posterior condemna a entre 8 i 14 anys de presó en un judici farcit d’irregularitats. En aquests cable es recullen algunes confidències del fiscal González Mota a Poloff (political officer de l’ambaixada nord-americana) que no tenen pèrdua i que avalen tot allò que la defensa dels 11 del Raval havia denunciat. Els cables de Wikileaks apareguts en el diari 20 Minutos són el 09MADRID 1207 i el 10MADRID 78, i en un es llegeix que «el fiscal Vicente González Mota va confirmar en privat a Poloff que no hi havia cap lligam d’Al-Qaida i la cèl·lula islamista desactivada a Barcelona i que el testimoni era un agent encobert d’un tercer país». Més endavant, el mateix cable revela que «el comentari privat de González Mota el 13 de gener aclareix que els jutges estaven al corrent que el testimoni F1 era un agent encobert, més que un membre d’Al-Qaida». En un altre cable, el mateix González Mota confessa a Poloff que, probablement, «alguns dels acusats podrien ser alliberats en tres anys».

Durant el judici, la defensa havia manifestat infructuosament que eren massa les evidències que posaven en dubte l’autenticitat de les declaracions del testimoni protegit. Un personatge que havia arribat només tres dies abans a Barcelona procedent de França, que en els interrogatoris va ser l’únic a confessar la seva pertinença a Al-Qaida i l’estada en camps d’entrenament terroristes i que, temorós –sembla que li havia tocat a ell rebentar-se a l’interior del metro–, havia telefonat des del vàter de la mesquita a un amic francès, membre dels cossos de seguretat d’aquell país. L’únic terrorista confés del grup que va gaudir d’un exquisit tracte de favor per part de la Guàrdia Civil i que va marxar tal com va arribar. Sense deixar rastre.

El cas va ser conegut com el dels 11 del Raval i ha passat a la història del dret local com un exemple de l’anomenada justícia preventiva. Una doctrina sospitosament legal que condemna persones, no pel que han fet o han intentat fer, sinó pel que podrien arribar a fer. Per si de cas... Aquest deliri de la jurisprudència va anar acompanyat d’un judici a l’Audiència Nacional farcit d’incoherències, de contradiccions flagrants entre la declaració del testimoni protegit –un suposat penedit batejat com a F1– i el sumari de la Guàrdia Civil, un vídeo apòcrif incorporat posteriorment com a prova concloent, informes pericials que confirmen la inexistència d’empremtes digitals i d’explosius –amb prou feines 18 grams procedents de sis bengales xineses que provoquen «espurnes i coloraines», segons el testimoni d’un agent dels TEDAX– i nombrosos clarobscurs que van anar sorgint al llarg del procés.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE