Des de fa mesos, La Vanguardia ha deixat de ser La Vanguardia per convertir-se en La Masguardia. La campanya que el diari del grup Godó ha fet en els darrers mesos perquè Artur Mas no només acabés sent president de la Generalitat sinó que ho fes amb els resultats electorals més òptims possibles ha tingut els efectes perseguits, com ho demostren els resultats del passat 28 de novembre. És obvi que el repartiment d’escons sorgit dels comicis no són conseqüència exclusiva de la tasca del rotatiu i els altres mitjans del grup Godó, però sí que van contribuir enormement a crear un estat d’opinió que va ajudar a què el Parlament fos el que ara és.

El grup Godó no és dels que faci aquesta mena de feines de manera gratuïta i tota aquesta tasca ara pensa cobrar-se-la. I ho vol fer de dues maneres. Les dues passen perquè primer hi hagi una reforma de la llei de la CCMA, impresccindible per fer les dues operacions que es proposa el senyor comte. La primera és deixar sense publicitat els mitjans públics per tal que aquesta es pugui desviar els seus canals, especial RAC 1, principal competidora de Catalunya Ràdio. La segona és que impulsi una privatització de la televisió de manera que la Generalitat vengui a bon preu el Canal 33 en una operació feta a mida –en la qual hi jugarà un paper clau la consultoria de David Madí– de manera que el canal s’acabi incorporant d’una manera o altra a 8tv. El comte de Godó, en aquestes polítiques, tot i que de fet no en forma part, va de bracet de la La Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA) –l’associació que agrupa les cadenes privades de televisió–, que es vol quedar tot el pastís publicitari que encara es veuen obligades a compartir amb les radiotelevisions autonòmiques. El comte, però, afegeix a l’argumentari habitual de la UTECA, la reclamació entre passadissos que el nou Govern l’ha de compensar pels mesos i mesos de desgast del rival del candidat convergent mentre aquest era presentat als seus mitjans com la gran esperança blanca per al futur del país.