Catalunya és un país geogràficament petit i ecològicament fràgil. Per això, la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (d’ara en endavant sembla que es dirà Política Territorial i Sostenibilitat) és una peça clau en l’organigrama de la Generalitat. D’aquest departament en depenen, per exemple, el traçat de les infraestructures viàries, l’adjudicació de les obres públiques, la construcció dels ports esportius o l’aprovació dels plans d’urbanisme (que, normalment, comporten processos de requalificació).

Per ocupar el càrrec de conseller de Política Territorial, el president Artur Mas ha triat el fins ara alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Cal reconèixer que Recoder és un dels polítics convergents que s’ha llaurat una millor imatge pública i que els santcugatencs, en general, valoren molt positivament la seva gestió. A més, ha estat –durant aquests últims set anys- l’alcalde de la ciutat més important en mans de CiU.

Però no és or tot el que llueix a Sant Cugat. Proporcionalment, és el municipi de Catalunya que ha viscut amb més intensitat el “boom” immobiliari, passant en pocs anys de 30.000 a 90.000 habitants. A més, i a cop de requalificacions, Recoder ha creat un eixam de parcs de negocis que, després d’un vertiginós procés especulatiu, han acabat esdevenint una ruïna anunciada.

Compte amb Lluís Recoder. El seu posat de “bon noi” amaga un “tauró” amb els ullals molt afilats. L’operació de requalificació urbanística per tal de permetre la construcció de la nova seu corporativa de Laboratoris Esteve a Sant Cugat és un exemple del seu “modus operandi”: comportarà la destrucció d’una important massa boscosa a la zona de Can Marcet, però augmentarà els ingressos municipals.

Lluís Recoder es vanta de tenir el reconeixement de la delegació espanyola de l’organització Transparència Internacional. Però, a la vegada, l’Ajuntament de Sant Cugat està ben “pringat” en el “cas Millet”. Segons la documentació intervinguda al Palau de la Música, l’adjudicació de les obres de construcció d’un pavelló esportiu de Sant Cugat a l’empresa Ferrovial va generar el famós 4% que després Fèlix Millet es repartia amb CDC.

Advocat especialitzat en dret urbanístic, Recoder se les sap totes. Per això, la participació accionarial de la seva dona, Anna Lloveras, a la companyia Hakerson Internacional SL, que promou un gran projecte immobiliari a L’Hospitalet, aixeca lògiques suspicàcies. Pel procés de requalificació que comporta i per la identitat dels altres socis d’Hakerson Internacional SL: Joan Laporta (excompany de despatx de Lluís Recoder), Joan Franquesa (exregidor d’Urbanisme de Sant Cugat i vicepresident del Barça amb Laporta) i Josep Colls (sogre de Josep Antoni Duran Lleida), entre d’altres.

Jo espero i desitjo que Lluís Recoder no caigui en les temptacions òbvies que l’envolten i sigui un bon conseller de Política Territorial i Sostenibilitat de la Generalitat. Pel seu bé (i el de tots) no m’agradaria que acabés com altres antecessors seus en el càrrec, com Josep Maria Cullell o Jaume Roma.