ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
09-11-2010
Wikileaks i el nou periodisme
La lluita per la informació -
La cacera de governs i mitjans de comunicació contra el fundador de Wikileaks, l'australià Julian Asange, no ha fet més que començar, tot optant pel desprestigi i el descrèdit personal. La seva creació és una eina prou eficaç que vulnera les principals prerrogatives de governs i corporacions: el control de la informació i la impunitat
Joan Palomés
Tres dies després que Julian Assange [a la imatge] sol·licités el permís de residència i de treball a la Direcció de Migració sueca, per així poder complir els imperatius legals per tal que el Partit Pirata pugués assumir la seguretat i totes les operacions dels nous servidors de Wikileaks a Suècia, la fiscal Marianne Ny va emetre una ordre de cerca i captura contra el fundador de Wikileaks per presumpta violació. El Departament de Justícia dels Estats Units està a punt de presentar un seguit de càrrecs penals contra Assange i la persecució judicial podria continuar en altres governs aliats, com Gran Bretanya, Alemanya i Austràlia.

Els principals mitjans de comunicació també participen en la cacera contra Assange. Fins i tot, n'hi ha que es pregunten com és que Julian Assange encara és viu. En un editorial de la Fox News, per exemple. O el columnista del Chicago Tribune, Jonah Goldberg, que equipara les filtracions de Wikileaks amb el delicte -mai provat- del matrimoni Rosenberg, executats en la cadira elèctrica per passar informació sobre la bomba atòmica als soviètics.

Fins i tot, els de Reporters sense Fronteres han decidit atacar amb vehemència la filtració dels documents classificats sobre les atrocitats dels exèrcits a l'Iraq i l'Afganistan. Julian Assange i el seu projecte han esdevingut força perillosos i incòmodes per a les forces de l'ordre.

Un miler de voluntaris
Juntament amb mitja dotzena de col·laboradors permanents, mig miler d'ocasionals i un miler de voluntaris i entusiastes de la causa, l'australià Julian Assange s'ha permés vulnerar un dels principis més sagrats de governs, corporacions i poderosos en general: el control estricte de la informació. Wikileaks ha trencat el silenci i ha revolucionat el concepte de “periodisme”, fent palès, a més, les vergonyoses complicitats i les interessades omissions dels grans mitjans de comunicació.

Wikileaks no és només tecnologia digital. És, sobretot, l'autenticitat i la confiança d'allò que ens mostra, rebatint l'estès argument que condemna a la xarxa a la manca de veracitat i de rigor. La decissió de lliurar els Diaris de la guerra afganesa a The Guardian, The New York Times i Der Spiegel, setmanes abans de la seva publicació on-line, mostra la metodologia escollida per Wikileaks. El material en brut, original, la documentació sense tractar, va ser cedida a tres grans mitjans convencionals, que estableixen l'agenda informativa internacional i gens propers ideològicament a Julian Assange, per a la tasca d'anàlisi, decodificació i distribució de la documentació aportada. Els de Wikileaks van preveure que la publicació on-line dels “diaris de guerra” hauria generat un caos d'articles arreu del món que engreixaria les tesis de la sospita i la manca de veracitat. La sobreinformació genera desinformació, Ignacio Ramonet dixit.

La transparència absoluta, diàfana, ha estat sempre el principal maldecap dels poderosos. La transparència, a més, anihila i contraresta la impunitat, i especialment la seva sinistre vessant: la impunitat institucional, estimada prebenda de governs, milícies i corporacions. No hi ha res més pervers que aquella rutina jurídica que estableix accedir als arxius per descobrir informacions classificades o confidencials -ja intuïdes- 50 anys després de les gestes. Les atrocitats amagades esdevenen, a l'instant, història. Fum. Pols.

Wikileaks és una eina, una arma letal, no violenta, contra la injustícia, la impunitat, la foscor, la falsificació, les mentires, la corrupció... Wikileaks, encara embrionària, en gestació, és un model que podria encetar, si ho permeten, un nou periodisme. En els cas dels dietaris de les guerres afganesa i iraquiana, es podria apuntar que les atrocitats destapades comeses per les tropes ocupants ja se sabien. La novetat rau en que la documentació original filtrada actua com “atestat policial” -d'una “policia” colonial, per cert- que aporta proves concloents per poder jutjar a heroics generals amb elegants entortxats i molt honorables polítics per crims de guerra i contra la humanitat. Com Saddam Hussein, sense anar gaire lluny. Però això és altra història.

La desqualificació i el descrèdit de Julian Assange no han fet més que començar. Però darrere de tot plegat, existeix la convicció profunda dels governs de que la xarxa ha de ser controlada, la informació, regulada i la tecnologia, domesticada. Aquesta serà la lluita que des de les esquerres hagudes i per haver s'haura de fer front.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris

Amb el suport de: