L'optimisme previ estava justificat i els castells ja són Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Això ho ha decidit aquest dimarts a la tarda el comitè per a la salvaguarda del patrimoni de la Unesco, reunit a Nairobi (Kènia), que destaca que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural" i proporcionen "un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat". Els castells s'uneixen a la Patum, que va rebre la mateixa distinció el 2005.

La resolució ha estat molt celebrada a Valls, la ciutat bressol dels castells, on s'ha seguit en directe tota la deliberació a través d'una pantalla gegant instal·lada a la plaça del Blat. En aquesta plaça castellera un cop s'ha conegut el veredicte han començat a repicar les campanes de l'església de Sant Joan, s'han llançat 21 salves pirotècniques i s'han deixat anar un miler de globus. Acte seguit, han tingut lloc els parlaments, la descoberta d'una placa commemorativa i els pilars de les dues colles locals, la Vella i la Joves.

En fer-se pública la decisió, el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, ha afirmat que la declaració "és la culminació de la progressió que els castells han seguit els darrers anys, i alhora, un punt de partida per encarar els reptes de futur. Estem segurs que aquest reconeixement per part de la UNESCO servirà per augmentar l'interès pels castells, com per reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors". Des de Nairobi, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha assegurat que "la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular" i ha destacat que "aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals".

El president del Parlament, Ernest Benach, en el seu discurs davant els membres de la convenció, s'ha mostrat molt satisfet: "És un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur". A banda dels castells, també han estat proclamats patrimoni de la humanitat el flamenc, el cant mallorquí de la sibil·la i la festa dels patis cordovesos.

Intent de boicot d'un grupuscle violent valencià
Un grupuscle violent valencià d'extrema dreta ha enviat una carta al Comitè Intergovernamental de la Unesco per intentar boicotejar la candidatura. En la missiva del Grup d'Acció Valencianista (GAV) s'alertava de la implicació de menors en la cultura castellera. Des de la Unesco, però, ja s'havia avisat que no es tindria en compte la carta a l'hora de deliberar. El Grup d'Acció Valencianista (GAV) representa la facció més violenta de l'extrema dreta blavera i alguns dels seus membres han estat condemnats en diverses ocasions per agressions a entitats culturals i grups independentistes. Contrari a tot allò que ve de Catalunya, el GAV va néixer el 1977 i el seu president més conegut va ser l'ultra Juan García Sentandreu, l'actual líder de Coalició Valenciana. El grupuscle està vinculat a partits d'extrema dreta, com la xenòfoba España 2000.

Una història de més de dos segles
Durant més de dos-cents anys d'història, els castells, les torres humanes que s'aixequen a les places de Catalunya, han anat adquirint alçada fins arribar als deu pisos a finals del segle XX, una proesa que només s'ha aconseguit completar en dues ocasions. La tradició suggereix que l'origen de les actuals talaies data de les construccions humanes més modestes que en finalitzar certes processons religioses s'aixecaven a les poblacions valencianes al sud del Delta de l'Ebre en els començaments del segle XVIII. Amb el pas dels anys, aquestes torres van anar creixent en altura i en importància fins a independitzar-se de les processons i els balls i cobrar l'entitat pròpia que conserven avui dia.

Endinsat el segle XVIII, la tradició va ascendir des del Camp de Tarragona cap al nord, i es va estendre per la zona del Penedès (Barcelona i Tarragona), durant el segle XIX. La primera actuació documentada data de febrer de 1801 i correspon a un castell aixecat amb motiu de la Festa Major de Valls. Després d'una primera edat d'or dels castells, en la segona meitat del segle XIX, els darrers anys la tradició torna a viure un moment d'esplendor, amb construccions mai vistes fins ara, com el dos de vuit aixecat pels Castellers de Vilafranca el proppassat 1 de novembre.

R. T.