Ramon Felipó
En arribar a l’Alguer, sobta que en una ciutat tan llunya i després de tants segles s’hi trobi tanta presencia catalana. Per visitar l’Alguer, recomano fer servir la guia que acaba de reeditar Antoni Nughes, l’arxiver de la catedral i del bisbat de l’Alguer.

La ciutat antiga, fortificada i espectacular, és on hi ha més restes de la catalanitat mai perduda –finestrals gòtics, plaques en català a les esglésies–; però, com molt bé va explicar-me l’antic batlle alguerès, actual diputat al Parlament sard de Càller, Carlo Sechi, la ciutat vella, de mica en mica, des dels anys seixanta del segle XX, s’ha anat buidant d’algueresos que han anat a viure a l’eixample o zona nova. Els algueresos van marxar cap a la ciutat nova, primer per construir-hi habitatges unifamiliars amb horts i jardins, i ara de mica en mica, i per desgràcia, es van enderrocant per fer-hi aquells horribles blocs de pisos.

Ara, passejant pels carrers vells i empedrats, se sent qualsevol llengua del nord d’Europa, però a les botigues parlen català, potser per allò que els algueresos, com a bons catalans, tenen molt clar que el negoci és el negoci. Una cosa que encara fa refermar les arrels catalanes és que totes les botigues són obertes cada dia fins prop de les deu del vespre, fins i tot el diumenge. L’Alguer és l’única ciutat sarda en què el diumenge tot és obert; per tant, el comerç fa l’agost tot l’any. Ara les botigues d’alimentació, queviures i equivalents són a la ciutat nova. Totes les caixeres del supermercat de davant l’hotel en què sojornava em parlaven en alguerès, com el forn que regentava una família de les de tota la vida.

Totes les plaques de carrers i de places estan escrites també en català –en la varietat algueresa, és clar–, i això fa bo de veure. Els noms són iguals que els que podia haver-hi hagut en qualsevol de les ciutats mallorquines, valencianes o rosselloneses... Les institucions, com l’Ajuntament, tenen penjada la senyera i el rètol en català com moltes botigues... El turisme dels catalans ho envaeix tot i a l’Alguer pot passar allò que passa a Perpinyà des de fa dècades: que, quan hi arriben milers de visitants o de compradors, cal atendre’ls sempre en la seva llengua.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.