Christian Bourquin [a la imatge], líder dels socialistes a la Catalunya Nord, ha estat elegit sense sorpresa, en una sessió extraòrdinaria com a president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló. Bourquin, un dels delfins polítics de Frêche -que va morir sobtadament el passat 24 d'octubre-, és el president del Consell General dels Pirineus Orientals des del 1998 i ha arribat al càrrec gràcies al suport de la majoria d'esquerres i verds que governa la regió, amb capital a Montpeller. L'altre nom que havia sonat per ocupar la presidència del Llenguadoc Rosselló és el de Damien Alary, vicepresident regional i president del Consell General del Gard, un dels cinc departaments en què es divideix la regió.

Per primera vegada la regió serà encapçalada per un català, ja que Bourquin, de 56 anys, va néixer a Sant Feliu d'Amunt (Rosselló) i ocuparà el càrrec els propers sis anys. Abans de Frêche (2004-2010), el president va ser Jacques Blanc (1986-2004). Bourquin va començar la seva carrera als vint-i-tres anys, sota la tutela de Frêche, quan aquest era alcalde de Montpeller, i que fou vicepresident de finances del consell regional en el primer mandat de Frêche, un dirigent molt polèmic.

Bourquin, que el 1989 torna a la Catalunya Nord per prendre la direcció local del PS, deixarà ara la presidència del Consell General a Hermeline Malherbe, una dirigent ecologista i actualment consellera pel cantó de Sant Aciscle-Estació de Perpinyà. La presència d'un català a la presidència de la regió pot portar alguns canvis a Catalunya Nord. D'entrada, es pot començar a resoldre la descompensació inversora que rep aquest territori respecte dels consells generals occitans. I, d'una altra, pot representar un impuls a escala regional de la llengua catalana.

Des de la presidència del Consell General dels Pirineus Orientals, el 2008 Bourquin va reconèixer oficialment el català com a llengua de Catalunya Nord amb la Carta del català. Aquest document accepta l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana i de la cultura, a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a possibilitar classes bilingües i a signar acords amb tots els altres estaments administratius perquè facin semblantment.

R. T.