Les pressions del principal gestor de Ryanair, Michael O'Leary, no han funcionat en aquesta ocasió. L'aterratge de la companyia de low cost més important d'Europa a l'aeroport del Prat, concretat el proppassat 1 de setembre, ha anat acompanyat d'una reducció dels avions i les rutes amb què comptava a Girona i Reus. La dependència d'aquestes dues instal·lacions respecte la companyia irlandesa -el creixement que han experimentat els últims anys ha estat provocat, bàsicament, per les ofertes de Ryanair-, fa que O'Leary s'hagi vist amb força per pressionar les administracions per mantenir-hi una presència important.

A banda de reclamar una rebaixa de les taxes que es paguen als aeroports de Girona i Reus, l'executiu de Ryanair ha demanant un increment de les ajudes públiques que rep la companyia. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, però, ha deixat clar que no pensa acceptar la petició d'O'Leary d'afegir 12 milions d'euros a les ja sucoses subvencions que es donen a Ryanair per tal que aquesta mantingui les bases que actualment té a Reus i a Girona.

En tot cas, es mantindran les ajudes que ja s'havien pactat amb la companyia aèria, però la Generalitat no pensa augmentar-les. En el trienni 2009-2011, Ryanair rebrà un total de 14 milions d'euros per incentivar la seva presència a l'aeroport de Girona. La major part d'aquesta quantitat l'aporten les administracions públiques (Generalitat, 23%; Diputació de Girona, 18%; Turisme de Catalunya, 18%; i Cambra de Comerç, 2%), tot i que també hi ha una aportació privada important, sobretot per part de l'empreses Viatges Plus. A Reus l'aportació anual a l'aerolínia irlandesa és de 2,7 milions, la majoria dels quals (1,7) surten de la caixa de la Generalitat.

En total, per tenir presència a Reus i a Girona, Ryanair rep més de 5 milions d'euros d'ajudes provinents de diferents institucions catalanes. De moment, però, Girona ofereix un 36% menys de vols setmanals que fa un any (s'ha quedat en 187) i Reus n'ha perdut cinc i ara en té 28.

R. T.