Una dotzena d'ajuntaments gironins estan en el punt de mira de la justícia per corrupció urbanística. La fiscalia ha ordenat obrir investigacions per esclarir si aquests ajuntaments han comès delictes i, si és així, hauran de respondre penalment davant d'un jutge. Segons ha explicat el fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, els casos més habituals són per tràfic d'influències a l'hora de concedir llicències urbanístiques, afavorir determinades empreses de construcció o de subministrament o requalificar terrenys propis o de familiars de l'equip de govern. Barata alerta que amb la reforma de la llei penal més ajuntaments poden acabar a la banqueta dels acusats.

Enrique Barata ha explicat que entre el 2009 i aquests mesos del 2010 la fiscalia ha vist indicis de corrupció urbanística en una dotzena d'ajuntaments de les comarques gironines. Per això, ha ordenat obrir investigacions que han de determinar si realment s'ha comès algun delicte. En cas que així sigui, els alcaldes o regidors hauran de respondre davant d'un jutge per delictes de prevaricació, que comporten penes de presó i d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic.

La majoria dels casos han arribat a mans de la fiscalia a través de denúncies. El fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, ha detallat que hi ha molta varietat de pràctiques fraudulentes en els casos de corrupció municipal. Les més habituals són que l'alcalde o els regidors afavoreixin determinades persones o empreses a l'hora d'atorgar llicències urbanístiques, que hi hagi tràfic d'influències en contractes de subministraments o d'obres o que requalifiquin determinats terrenys que pertanyen a persones vinculades, per parentiu o per amistat, amb membres de l'equip de govern municipal.

Un d'aquests ajuntaments és el de Massanes, a La Selva, [a la imatge]. La fiscalia ha obert una investigació per veure si l'alcalde i els dos tinents d'alcalde han comès un delicte de prevaricació a l'hora d'atorgar llicències municipals a una planta d'asfaltatge i a una de biomassa del polígon de Can Thos, situat a peu de la carretera GI-555. També hi ha el cas de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa. L'alcalde i la secretària municipal ja han prestat declaració davant del jutge per, suposadament, haver falsificat documents urbanístics per aconseguir una subvenció. Així com l'exalcalde de Roses, l'alcalde de Palau-saverdera i l'anterior equip de Govern del consistori d'Aiguaviva.

Aquests són només cinc dels casos d'ajuntaments que han arribat a la fiscalia per suposats delictes de corrupció urbanística. Enrique Barata ha explicat que en són una dotzena tot i que, per no perjudicar la investigació, encara no en poden transcendir els noms. A més, també comenta que algunes de les denúncies poden no tenir fonament per perjudicar alguna formació política concreta aprofitant la proximitat de les eleccions.

T.D.