Hug Ponç de Bas
Els diaris de la família Berlusconi han organitzat un escàndol per una casa de 55 metres quadrats a Montecarlo propietat de l’antiga Aliança Nacional (AN), deixada en herència de la comtessa Anna Maria Colleoni, que la va deixar al partit de Gianfranco Fini. El partit, amb 55 metres de casa a Montecarlo, no hi feia res de res i va decidir fer caixa. L’operació, la va fer a través d’una societat offshore i, casualitat o no, aquesta propietat, ara la té llogada el cunyat del president del Parlament italià. Els diaris berlusconians l’acusen de malvendre el patrimoni del partit a la família. Fini diu que desconeix qui n’és el propietari i es defensa dient que la va vendre a preu de mercat. L’operació pot ser sospitosa, però no hi ha cap prova que pugui portar Fini als tribunals. Ara tot l’afer s’ha convertit en un instrument de Berlusconi per intentar atacar el seu nou enemic.

Per passar el temps, alguns joves i no tan joves de l’antiga AN fan una manifestació davant de l’antiga propietat del partit a Montecarlo, i bategen la casa com Mantakas i Ramelli, en homenatge a dos militants de l’antic Moviment Social Italià (MSI) assassinats l’any 1975 en els moments més durs de la confrontació politicosocial dels anys setanta. Una manifestació que entra dins els jocs interns del Poble de la Llibertat (PdL), però que té una importància molt relativa. Tinguin raó els uns o els altres, en aquest afer no hi ha una malversació de diner públic i es redueix a una confrontació entre privats per un patrimoni associatiu.

Berlusconi, de cases i de vil·les, per fortuna seva en té només 17. En un moment de deliri de grandesa, en un míting, Il Cavaliere crida al seu públic: «Em diuen que me’n vagi a casa, però no puc: en tinc 17 i no sabria quina triar». Dit i fet, els diaris li han cercat una de les seves cases, veritablement un petit poblat turístic a Antigua i Barbuda, que sembla pagat a través de les societats offshore que Il Cavaliere i els seus fills més grans posseeixen per evadir el màxim possible d’impostos. Fins aquí estaríem dins la normalitat berlusconiana: ostentació indecent del potencial econòmic i fugida il·legal de capitals, però Antigua té un detall que la fa especial, ja que l’Ajuntament de Milà, en relació amb la compra del vilatge turístic de Berlusconi, fa una gentil donació a l’illa: l’Administració milanesa pagarà la il·luminació dels carrers.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.