Arcadi Calzada continua amb el seu via crucis particular. Qui durant molts anys va ser un dels prohoms més poderosos de la demarcació de Girona ha anat perdent en pocs mesos totes les poltrones que ocupava. Aquest mateix divendres s'ha conegut la seva dimissió com a director de la Fundació Príncep de Girona, càrrec que ocupava des del maig i pel qual s'embutxacava la gens menyspreable xifra de 12.000 euros. Calzada, que era l'únic membre del patronat de l'entitat que rebia una remuneració, havia estat un dels impulsors d'una fundació que en principi va néixer per promocionar internacionalment les comarques gironines, però que en un any només ha organitzat l'entrega d'uns premis a joves empresaris.

El que va ser president de Caixa de Girona durant 13 anys (1996-2009) ha al·legat motius personals per justificar la dimissió. La realitat, però, és que la renúncia ha arribat després que en les darreres setmanes hagin transcendit els detalls de l'informe d'inspecció que el departament d'Economia de la Generalitat ha realitzat sobre l'entitat financera. En el document es detallen irregularitats de Caixa de Girona i la seva fundació durant la presidència de Calzada.

Entre aquestes hi ha la venda, per part de Calzada, d'obres d'art de la seva galeria a l'entitat bancària, per un valor d'uns 140.000 euros. També es destaca que més de la meitat de les obres d'art que es compraven era proveïdes per un mateix galerista, Antonio Niebla, amic personal del llavors president. La gestió de Calzada al capdavant de la principal entitat financera de la demarcació va ser lamentable, fins al punt que La Caixa se n'ha hagut de fer càrrec per evitar mals majors.

Entre d'altres pràctiques, durant el seu llarg mandat es van atorgar crèdits alegrement sense prou cobertura de riscos, especialment en l'àmbit immobiliari, fet que va disparar la morositat del 0,4% del 2005 al 6% de l'any passat. Calzada i companyia també van saltar-se en nombroses ocasions la Llei de caixes permetent que consellers i alts càrrecs fessin negocis particulars amb l'entitat, encarregat negocis i convenis a familiar directes de directius (com el gendre del propi Calzada, que va muntar exposicions a Cap Roig), o atorgant crèdits i préstecs a consellers i alts càrrecs, alguns dels quals van ser renovats tot i la situació de descobert que presentaven els seus comptes.

Abans d'aterrar a Caixa de Girona, Calzada va ser alcalde d'Olot (1983-1984), president de la Diputació de Girona (1980-1983) i vicepresident del Parlament de Catalunya (1984-1995). A més a més, la seva presència va ser una constant a les principals fundacions, patronats i entitats del país. Entre d'altres càrrecs, va ser vicepresident de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música i membre de la directiva de l'FC Barcelona.

R. T.