NOTÍCIA COMPLETA
05/09/2010
Sardenya, la cruïlla marítima
Hug Ponç de Bas
Per a qualsevol illa, les rutes marines són el camí d’entrada i de sortida natural i històric. Per a les poblacions de la Mediterrània, les illes són el lloc per aturar-se, reprendre les forces, comprar queviures, repostar combustible... per tornar a salpar vers l’altra riba. L’intercanvi d’idees, de religions, de mercaderies, de llibertats, de tiranies, de joies i tristeses, ha arribat al llarg dels segles a través de les naus i de les rutes marines traçades pels navegants d’arreu. La Mediterrània va iniciar un petit parèntesi mariner quan, el 1919, naixien les primeres companyies aèries. Durant tot el segle XX semblava que totes les comunicacions havien de passar forçosament per via aèria, deixant fora els antics camins a través del mar.
Les comunicacions marines, però, no han desaparegut. Semblava que aquesta modalitat de transport anava reculant lentament en favor del transport aeri, però s’oblidava que 90 anys dins la història de la humanitat no són res. Allò que durant segles havia garantit la mobilitat dins la Mediterrània torna amb força amb la nova estratègia de la Unió Europea en l’àmbit del transport: reduir la congestió aèria i l’accidentalitat de les carreteres, disminuir el consum energètic i protegir el medi ambient són els objectius primordials
Les ‘autopistes del mar’
En el cas concret del transport de mercaderies, una de les mesures consisteix a trobar vies alternatives i sostenibles, com ara la marítima, aprofitant els beneficis que aporten les anomenades autopistes del mar. Per tal que aquests es converteixin en una sortida real, els països europeus estan potenciant les cadenes intermodals per solucionar així alguns problemes que es deriven del transport marítim. És a dir, amb el programa Marco Polo (2007-2013) es vol aconseguir organitzar cadenes que utilitzin en cada tram el mitjà més adequat. Aquesta intermodalitat permet combinar i integrar els diferents mitjans –ferrocarril, vies navegables i transport per carretera–, per tal d’aconseguir un sistema de transport de mercaderies més eficaç, sostenible i fins i tot més barat.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Per a qualsevol illa, les rutes marines són el camí d’entrada i de sortida natural i històric. Per a les poblacions de la Mediterrània, les illes són el lloc per aturar-se, reprendre les forces, comprar queviures, repostar combustible... per tornar a salpar vers l’altra riba. L’intercanvi d’idees, de religions, de mercaderies, de llibertats, de tiranies, de joies i tristeses, ha arribat al llarg dels segles a través de les naus i de les rutes marines traçades pels navegants d’arreu. La Mediterrània va iniciar un petit parèntesi mariner quan, el 1919, naixien les primeres companyies aèries. Durant tot el segle XX semblava que totes les comunicacions havien de passar forçosament per via aèria, deixant fora els antics camins a través del mar.
Les comunicacions marines, però, no han desaparegut. Semblava que aquesta modalitat de transport anava reculant lentament en favor del transport aeri, però s’oblidava que 90 anys dins la història de la humanitat no són res. Allò que durant segles havia garantit la mobilitat dins la Mediterrània torna amb força amb la nova estratègia de la Unió Europea en l’àmbit del transport: reduir la congestió aèria i l’accidentalitat de les carreteres, disminuir el consum energètic i protegir el medi ambient són els objectius primordials
Les ‘autopistes del mar’
En el cas concret del transport de mercaderies, una de les mesures consisteix a trobar vies alternatives i sostenibles, com ara la marítima, aprofitant els beneficis que aporten les anomenades autopistes del mar. Per tal que aquests es converteixin en una sortida real, els països europeus estan potenciant les cadenes intermodals per solucionar així alguns problemes que es deriven del transport marítim. És a dir, amb el programa Marco Polo (2007-2013) es vol aconseguir organitzar cadenes que utilitzin en cada tram el mitjà més adequat. Aquesta intermodalitat permet combinar i integrar els diferents mitjans –ferrocarril, vies navegables i transport per carretera–, per tal d’aconseguir un sistema de transport de mercaderies més eficaç, sostenible i fins i tot més barat.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
(0 en total)
Últimes notícies de la secció L'Alguer
