L'aerolínia irlandesa Ryanair ha començat a operar aquest dimecres des de l'aeroport del Prat, un fet que li permetrà consolidar-se com la companyia que transporta més passatgers a tot l'Estat espanyol -per davant d'Iberia-, però que pot dificultar el projecte de convertir la instal·lació barcelonina en un hub internacional i posa en perill la viabilitat econòmica dels aeroports de Girona i Reus.

Segons ha anunciat en roda de premsa el president de Ryanair, Michael O'Leary, la companyia passarà d'oferir 326 a 412 vols setmanals des de Catalunya. El Prat en tindrà 197, Girona es quedarà en 187 (un 36% menys que fa un any) i Reus en perd cinc, quedant-se en 28. A l'aeroport de Barcelona, Ryanair tindrà vuit avions -cinc fins al novembre-, 23 rutes de baix cost -12 de les quals internacionals-, i preveu aconseguir 2,5 milions de passatgers.

O'Leary ha explicat també en la compareixença que manté converses amb Aena, l'ens estatal que gestiona els aeroports, i la Generalitat de Catalunya per revisar els costos dels aeroports de Girona i Reus, amb l'objectiu de mantenir-hi una alta activitat a menys cost i poder oferir bitllets més econòmics. Precisament, aquestes dues instal·lacions seran, amb tota seguretat, les més afectades per l'aterratge de la companyia irlandesa a Barcelona. En els dos casos, més accentuat a Girona, els aeroports han crescut molt els últims anys però gràcies, bàsicament, a una única companyia, precisament Ryanair.

L'aterratge de Ryanair al Prat tampoc és ben vist per les autoritats polítiques del país. En aquest sentit, el secretari de Mobilitat del Govern i president del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona, Manel Nadal, ha manifestat en declaracions al diari Avui que "el nostre objectiu estratègic és que Barcelona s'especialitzi en vols de connexió i intercontinentals. Això significa que l'arribada de Ryanair és bona des del punt de vista de quantitat, però no de qualitat, ja que necessiten connexions".

R. T.