Recentment, des del Programa de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP) s’ha fet difusió d’unes dades del Govern nigerià i de les transnacionals petrolieres que afirmen que el 90 per cent dels vessaments de petroli a Ogoniland (Nigèria) es deuen a actes de sabotatge i delinqüència, i que només el 10 per cent són atribuïbles a defectes d'infraestructura i negligència per part de grans companyies com Shell.

La UNEP condueix un estudi sobre l’impacte mediambiental dels vessaments de petroli a la regió Ogoni, una recerca a petició del mateix Govern nigerià i amb la factura a nom de Shell, que el finança íntegrament. Tot i que la UNEP insisteix que l’estudi segueix en curs i encara no ha presentat cap dada, sembla difícil que la investigació pugui acabar presentant uns resultats creïbles si el seu finançament prové de Shell, una de les parts afectades.

Així, que l’ONU confiï en dades parcials i interessades seria un greu error amb importants conseqüències per a les persones que habiten el delta del Níger. La UNEP hauria de ser conscient, abans de tot, que les comunitats Ogoni i els grups mediambientals porten anys rebatent amb força aquestes dades, i que no tenen cap credibilitat.

Durant dècades s'ha mentit i s’ha privat de justícia i reparació a la població del delta del Níger, en un dels conflictes Nord-Sud més flagrants del planeta i silenciat pels grans grups de comunicació. Un informe publicat per Amnistia Internacional al juny de 2009 sobre les conseqüències per als drets humans de la contaminació petroliera va determinar que el sistema d'investigació sobre els vessaments de petroli al delta del Níger no era independent i que no servia per determinar-ne la proporció per actes de sabotatges, en oposició als provocats per defectes d’infraestructura.

Amnistia Internacional va arribar a la conclusió que, en molts casos, les empreses petrolieres exerceixen una influència considerable a l'hora de determinar la causa del vessament. L'informe documentava casos en els quals Shell va al·legar que la causa d'un abocament havia estat el sabotatge mentre que, posteriorment, altres investigacions o els mateixos tribunals de justícia posaven en dubte aquesta afirmació.

Entre el 1989 i 1994, Shell va calcular que només el 28 per cent dels vessaments es devien a actes de sabotatge. Al 2007, l'estimació de Shell havia augmentat sospitosament fins al 70 per cent. La dada que ara ofereix l'empresa ja s'ha elevat per sobre del 90 per cent. Amnistia Internacional ha demanat reiteradament a Shell que presenti proves que sustentin aquestes dades. Però la companyia anglo-holandesa encara no ha estat capaç de fer-ho.

Ningú no nega que al Delta del Níger el sabotatge i el vandalisme envolten l’extracció de petroli i són problemes greus. Però no hi ha cap evidència que sustenti les dades ofertes per les empreses petrolieres i les agències governamentals de Nigèria. El que no sembla adequat és que l’ONU, mitjançant el seu Programa per al Medi Ambient, faci seves aquestes xifres i les utilitzi en l’estudi d’impacte, perquè són dades poc creïbles i parcials ja desde el seu origen.