Xavier Ribera
«La missió de combat a l’Iraq ha acabat.» Amb aquestes paraules, el president dels Estats Units, Barack Obama va dirigir-se dimarts, 31 d’agost, als nord-americans. És el termini que el mateix president s’havia fixat per retirar les seves tropes de la guerra més impopular de la dècada, i va complir. No sense retrets, però, de grups opositors que entenen precipitada la retirada d’un país encara sumit en el caos i amb un Govern per formar sis mesos després de les eleccions. Però Obama pensa que ha arribat el moment de «passar pàgina» i que sigui «el poble iraquià el responsable de la seguretat del seu propi país».

Promesa complerta
Com a candidat, l’any 2008, Obama es va comprometre a ordenar el final de la guerra en 16 mesos. Després de prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units, al gener de 2009 i davant la proximitat de les eleccions generals a l’Iraq, va decidir ampliar tres mesos el termini fixat. I aquest ha estat finalment el termini del final de la guerra. Amb tot, 50.000 dels 144.00 soldats nord-americans es quedaran fins al 2011 en el territori àrab per a tasques de supervisió i entrenament de les forces de seguretat iraquianes. En el temps marcat s’ha passat d’una missió de combat militar a una de suport i d’entrenament.

En la seva al·locució televisada per les principals cadenes dels Estats Units i en horari de màxima audiència, el president Obama no va estalviar elogis per als homes i dones de l’Exèrcit dels Estats Units que «han patit la part més fosca de les creacions humanes, la guerra, i han ajudat el poble iraquià a buscar la llum de la pau». Però ràpidament va enfocar el seu discurs en un vessant més polític. Obama va usar un to més moderat que quan era candidat i opositor a la guerra, que va culpar la invasió llançada pel llavors president Bush d’haver «minat les inversions per a la nostra gent i haver portat els Estats Units a dèficits històrics». Amb tot, Obama va parlar també del bilió de dòlars gastats en la guerra i que podien haver servit per a coses més importants, especialment en un moment de crisi econòmica com el viscut.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.