Pep Martí
La directiva de Foment del Treball, la patronal catalana, ha decidit avançar el procés electoral per renovar la seva cúpula. En principi, les eleccions s’havien de celebrar entre novembre i desembre, però no era cosa que coincidissin amb les eleccions al Parlament. Aïllada finalment aquesta incògnita, els empresaris catalans elegiran el seu president el proper 18 d’octubre.

O seria millor dir que reelegiran. Perquè tot indica que l’actual màxim dirigent de Foment, Joan Rosell, que opta a la reelecció, mantindrà el càrrec. La sessió de la directiva patronal de dilluns passat va mostrar una pràctica unanimitat a favor de la continuïtat de Rosell. Només el president d’Ercros, Antoni Zabalza, va fer un comentari críptic sobre la possibilitat que es presentés alguna altra candidatura. Però ningú qüestiona la força de la candidatura de Rosell –amb el secretari general Joan Pujol com a braç eficient– en cas de lluita electoral.

Però l’objectiu de Rosell va més enllà de Foment. L’actual líder dels empresaris catalans vol saber amb quina plataforma de suport compta per quan arribi el moment de la successió del president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, molt desgastat a ulls de tothom. En l’entorn del president de Foment es dóna per descomptat que aquest no repetirà l’operació que va fer enfront l’anterior president de la CEOE, José María Cuevas, quan el català va plantar cara a tota la maquinària de la patronal espanyola en pes, sense opcions. Aquest cop, si es presenta, Rosell anirà sobre segur. En aquests moments, disposa ja d’aliats en el cor del poder de la CEOE.

Els darrers anys, Rosell ha dissenyat una estratègia per reforçar un perfil propi, dialogant amb els governs espanyol i de la Generalitat, i amb els sindicats, que l’ha convertit en un dels rostres amables de la patronal, el que el podria fer una persona ben rebuda per la resta dels actors socials.