Ignasi Franch
L’any cinematogràfic a Barcelona ha estat un any de desaparicions però també de renaixements. Ha desaparegut el Rex, un dels pocs cinemes d’una única sala que sobrevivien a la gran ciutat, però també han reobert els Cinemes Girona i el Cinema Maldà.

Aquesta última sala, ubicada a les galeries comercials del mateix nom, va tornar a l’activitat a l’abril passat després d’uns anys accidentats: a un tancament per adequar-se a la normativa municipal el va succeir una fallida reconversió en punt de difusió del cinema de Bollywood, i un posterior intent d’esdevenir sala d’art i assaig. Rafael Dalmau, ara de nou a les regnes del Maldà juntament amb Xavier Escrivà i Víctor Sastre, té un record molt negatiu del treball amb l’empresari Shankar Kishnani, «una mala persona». Després de tants canvis i punts i seguit, els responsables han volgut recuperar el Maldà que duia als espectadors recuperacions valuoses i petites retrospectives de tota mena d’autors (de Michael Haneke a Russ Meyer, passant per Larry Clark). De fet, Haneke tornarà en breu a la pantalla del carrer del Pi.

Poc després del nou inici, l’anunciada remodelació de les Galeries Maldà generava dubtes sobre un possible nou entrebanc. Dalmau tranquil·litza aquells que es puguin sentir inquiets: «És una remodelació bastant integral que començarà en breu, que no sabem fins on arribarà, però que no implicarà que tanquem. Afavorirà les galeries i ens afavorirà a nosaltres».

El crític i programador destaca «la independència» de la sala. I es mostra content amb els resultats «encara que sempre voldríem més. El primer mes va anar força bé, i després han hagut alts i baixos. El Mundial de futbol va fer mal, però no necessitem fer milions d’euros per seguir endavant. Anem després de les estrenes, no som competència de ningú, i fem el que volem. Som només tres persones a les quals ens agradaria jubilar-nos aquí».

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.