Pep Martí
Si, finalment, el projecte que acabdilla Joan Laporta es presenta a les eleccions al Parlament de la tardor vinent sota el nom de Solidaritat Catalana per la Independència, amb tota seguretat concorrerà amb uns lemes ben diferents dels de la Solidaritat Catalana de 1980. En aquells comicis, l’empresari Joan Echevarria Puig [a la imatge en el cartell electoral] –exsogre de Joan Laporta– va liderar una candidatura conservadora que no va aconseguir representació al Parlament.

El mític nom de Solidaritat Catalana –l’aliança de forces polítiques que l’any 1906 es van unir contra el centralisme i els atacs a les llibertats del país– ha exercit un gran atractiu sobre diversos projectes i ambicions. Als antípodes del que va ser la històrica Solidaritat, l’empresari Joan Echevarria va agafar la marca l’any 1980 per fer-se un espai en la política catalana. Ara, paradoxalment, és el seu exgendre qui malda per entrar a l’hemicicle de la Ciutadella rememorant la sigla gloriosa. Tot i que, vistos els estirabots que envolten l’experiment i la corrua de friccions i ruptures entre els possibles socis de l’invent, la cosa s’allunya, i molt, de l’esperit certament unitari del projecte de 1906.

Una dreta sense espai
L’experiència de la Solidaritat Catalana de 1980 va ser una mostra més de les dificultats de la dreta espanyola per aconseguir un espai rellevant a Catalunya després del franquisme.

La creació d’UCD (a Catalunya, amb la marca de Centristes de Catalunya) i el lideratge carismàtic d’Adolfo Suárez van descol·locar tots els altres aspirants a encapçalar el cartell d’una dreta posada al dia després del franquisme. Personatges com José María de Areilza i, sobretot, Manuel Fraga, van haver de triar entre afegir-se a l’onada centrista o caminar sols. D’altres, més pragmàtics, com Pío Cabanillas, no van tenir cap problema per enrolar-se en les files del suarisme. L’ambició, o l’orgull en algun cas, van decidir els Fraga i Areilza a plantar cara a Suárez.

Fraga va fundar Alianza Popular, que va acabar acollint el gros de la dreta nostàlgica i resclosida. Van ser, els del 1977 al 1979, els anys de l’AP de Los Siete Magníficos, els exministres de Franco que feien companyia a Fraga. El triomf d’UCD en les primeres eleccions a l’Estat espanyol després de la dictadura, al juny de 1977, no va deixar espai al fraguisme, reduït a un grup parlamentari petit.

A Catalunya fou pitjor. Les restes de l’Administració franquista es van aferrar a UCD. D’altra banda, el centredreta catalanista pujava amb força, aplegant-se entorn del nou lideratge de Jordi Pujol i la coalició CiU. Tan malament estaven les coses per a la dreta d’obediència espanyola que, finalment, AP va decidir no presentar-se en les primeres eleccions al Parlament català des de la República.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.