El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
NOTÍCIA COMPLETA
23/09/2010
Desapareixen les proves judicials del ‘cas Puigvert’
Ningú no s’ho explica, però al sumari que ha instruït el Jutjat núm. 28 hi manquen documents cabdals que sustenten l’acusació d’estafa contra tres màxims responsables d’aquesta institució mèdica: «S’han extraviat», diuen
J. Reixach
Quin estrany virus ataca l’Administració de justícia a Catalunya? Els anys passen, però els símptomes continuen sent d’allò més alarmants. No parlarem aquí dels celebèrrims magistrats Carlos Lorenzo Penalva i Joaquín García-Lavernia, condemnats a presó a la dècada dels vuitanta del segle passat per prevaricació i suborn en un escàndol relacionat amb la tramitació de les suspensions de pagaments d’empreses i el nomenament d’interventors judicials. Tampoc no farem esment del jutge Lluís Pascual Estevill, condemnat i empresonat per extorquir empresaris en l’exercici de les seves funcions judicials.
Ni dels sumaris amb gran impacte polític –com ara el cas Banca Catalana, el cas Casinos o el cas La Vanguardia– que van acabar, de manera incomprensible, en no res. De la surrealista instrucció judicial que mena el magistrat Juli Solaz sobre el cas Millet –i que deixa la porta oberta a totes les sospites–, en fa esment a la propera edició del setmanari EL TRIANGLE.
El prestigiós bufet Garrigues porta, en representació de la doctora Ana Puigvert, l’acusació particular en la causa judicial que s’instrueix al Jutjat núm. 28 contra la presidenta vitalícia de la Fundació Puigvert, Esperança Martí, i dos alts càrrecs d’aquesta institució mèdica, Fernando Izquierdo i Helena Isábal. Després de cinc anys d’investigacions –amb tota mena de maniobres dilatòries per part dels advocats de la Fundació Puigvert–, el sumari ja és tancat, la Fiscalia hi ha presentat el seu informe preceptiu i només resta que les parts presentin el seu escrit final per tal que es procedeixi a la celebració del judici oral.
Com deuen recordar els lectors d’EL TRIANGLE, el cas Puigvert consisteix en una presumpta estafa a la Conselleria de Salut de la Generalitat perpetrada pels màxims responsables de la Fundació creada per l’eminent doctor Antoni Puigvert. En concret, s’ha pogut constatar que, durant anys, la Fundació Puigvert va facturar a la Generalitat tractaments clínics amb litotrícies a pacients que no ho necessitaven.
Les investigacions menades per la jutgessa titular del Jutjat núm. 28 i corroborades per diversos testimonis han determinat que aquesta institució mèdica hauria emès i cobrat factures per falses litotrícies, entre els anys 2003 i 2004, per un import de 356.099 euros. En el seu escrit d’acusació, el fiscal corrobora aquestes irregularitats i ha demanat quatre anys de presó per a Esperança Martí, Fernando Izquierdo i Helena Isábal, a més d’una multa equivalent a la quantitat presumptament defraudada a la Generalitat.
El lletrat Enric Carulla, del bufet Garrigues, està preparant aquests dies el seu informe final, abans que es fixi la data d’obertura del judici oral. Revisa l’expedient del cas Puigvert, que li han enviat des del jutjat, per tal d’elaborar a consciència l’escrit d’acusació... i constata que han desaparegut, sense cap explicació plausible, documents cabdals de la instrucció judicial!
En concret, l’advocat del despatx Garrigues troba a faltar en la documentació del sumari:
• 32 llibres amb la relació de les litotrícies practicades a la Fundació Puigvert entre el març de 2001 i el novembre de 2004.
• Documentació referida a un dels imputats, el doctor Fernando Izquierdo.
• La documentació amb les instruccions de funcionament de l’aparell Lithostar, amb el qual es van efectuar les falses litotrícies.
• El llistat de les litotrícies facturades per la Fundació Puigvert a la Conselleria de Salut entre els anys 2003 i 2004.
• Els historials clínics dels pacients a qui es van practicar les litotrícies, incloent-hi els qui no ho necessitaven.
• Documents del doctor Albert Rousaud, un dels principals testimonis de càrrec contra les males pràctiques mèdiques i comptables de la Fundació Puigvert.
* Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Quin estrany virus ataca l’Administració de justícia a Catalunya? Els anys passen, però els símptomes continuen sent d’allò més alarmants. No parlarem aquí dels celebèrrims magistrats Carlos Lorenzo Penalva i Joaquín García-Lavernia, condemnats a presó a la dècada dels vuitanta del segle passat per prevaricació i suborn en un escàndol relacionat amb la tramitació de les suspensions de pagaments d’empreses i el nomenament d’interventors judicials. Tampoc no farem esment del jutge Lluís Pascual Estevill, condemnat i empresonat per extorquir empresaris en l’exercici de les seves funcions judicials.
Ni dels sumaris amb gran impacte polític –com ara el cas Banca Catalana, el cas Casinos o el cas La Vanguardia– que van acabar, de manera incomprensible, en no res. De la surrealista instrucció judicial que mena el magistrat Juli Solaz sobre el cas Millet –i que deixa la porta oberta a totes les sospites–, en fa esment a la propera edició del setmanari EL TRIANGLE.
El prestigiós bufet Garrigues porta, en representació de la doctora Ana Puigvert, l’acusació particular en la causa judicial que s’instrueix al Jutjat núm. 28 contra la presidenta vitalícia de la Fundació Puigvert, Esperança Martí, i dos alts càrrecs d’aquesta institució mèdica, Fernando Izquierdo i Helena Isábal. Després de cinc anys d’investigacions –amb tota mena de maniobres dilatòries per part dels advocats de la Fundació Puigvert–, el sumari ja és tancat, la Fiscalia hi ha presentat el seu informe preceptiu i només resta que les parts presentin el seu escrit final per tal que es procedeixi a la celebració del judici oral.
Com deuen recordar els lectors d’EL TRIANGLE, el cas Puigvert consisteix en una presumpta estafa a la Conselleria de Salut de la Generalitat perpetrada pels màxims responsables de la Fundació creada per l’eminent doctor Antoni Puigvert. En concret, s’ha pogut constatar que, durant anys, la Fundació Puigvert va facturar a la Generalitat tractaments clínics amb litotrícies a pacients que no ho necessitaven.
Les investigacions menades per la jutgessa titular del Jutjat núm. 28 i corroborades per diversos testimonis han determinat que aquesta institució mèdica hauria emès i cobrat factures per falses litotrícies, entre els anys 2003 i 2004, per un import de 356.099 euros. En el seu escrit d’acusació, el fiscal corrobora aquestes irregularitats i ha demanat quatre anys de presó per a Esperança Martí, Fernando Izquierdo i Helena Isábal, a més d’una multa equivalent a la quantitat presumptament defraudada a la Generalitat.
El lletrat Enric Carulla, del bufet Garrigues, està preparant aquests dies el seu informe final, abans que es fixi la data d’obertura del judici oral. Revisa l’expedient del cas Puigvert, que li han enviat des del jutjat, per tal d’elaborar a consciència l’escrit d’acusació... i constata que han desaparegut, sense cap explicació plausible, documents cabdals de la instrucció judicial!
En concret, l’advocat del despatx Garrigues troba a faltar en la documentació del sumari:
• 32 llibres amb la relació de les litotrícies practicades a la Fundació Puigvert entre el març de 2001 i el novembre de 2004.
• Documentació referida a un dels imputats, el doctor Fernando Izquierdo.
• La documentació amb les instruccions de funcionament de l’aparell Lithostar, amb el qual es van efectuar les falses litotrícies.
• El llistat de les litotrícies facturades per la Fundació Puigvert a la Conselleria de Salut entre els anys 2003 i 2004.
• Els historials clínics dels pacients a qui es van practicar les litotrícies, incloent-hi els qui no ho necessitaven.
• Documents del doctor Albert Rousaud, un dels principals testimonis de càrrec contra les males pràctiques mèdiques i comptables de la Fundació Puigvert.
* Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
