Joan Puigcercós, Joan Carretero i Joan Laporta tenen la clau de les pròximes eleccions autonòmiques. Tot depèn de si, durant el mes de setembre, són capaços d’aparcar les seves diferències i estructurar una Aliança Independentista que aplegui, en una mateixa candidatura, tots tres líders i les organitzacions que representen.

És evident que una Aliança Independentista amb Esquerra, Reagrupament i la Solidaritat tindria la virtut de capitalitzar l’“esperit del 10-J” i d’engrescar l’electorat més nacionalista de CiU que, després de la sentència del Tribunal Constitucional, ja es decanta obertament per la via secessionista. D’altra banda, només la unitat dels tres Joans garanteix una sòlida presència de l’opció independentista al Parlament de Catalunya que sorgeixi de les urnes.

A hores d’ara, els tres escenaris postelectorals més plausibles, de major a menor probabilitat, són:

1. Govern en minoria de CiU

2. Govern de coalició CiU-PSC (el “ciusialisme”) o PSC-CiU (la sociovergència), amb la possible incorporació d’ICV

3. Govern d’esquerres, amb el Tripartit-3

No és cap exageració afirmar que, en l’actual context, Esquerra Republicana té tots els números per quedar fora del pròxim govern de la Generalitat. En primer lloc, perquè les enquestes li auguren una forta devallada. I en segon terme, perquè CiU i PSC (en aquest cas, també el PSOE) estan més a prop que mai de fer la "grosse koalition".

Si els tres Joans van per lliure, tots tres hi sortiran perdent (bous i esquelles). Si Reagrupament i Solidaritat acaben pactant i en queda exclosa Esquerra, el resultat serà la divisió i l’afebliment de l’independentisme al Parlament. Si els tres Joans aparquen les suspicàcies i van plegats, aleshores poden aconseguir un efecte multiplicador, assolir una notabilíssima representació i, tal vegada, fer un “sorpasso” històric al pujolisme.

A qui no interessa que els tres Joans es posin d’acord? Òbviament, a CiU que, de ben segur, perderia molts escons davant una Aliança Independentista potent.

Per tant, molta atenció als qui, en les pròximes setmanes i des dels rengles de l’independentisme, posin pals a les rodes al procés d’entesa reclamat per Joan Carretero a Arenys de Munt i no rebutjat, en principi, per Esquerra i Solidaritat. D’aquests perepunyetes o tiquis-miquis no en podrem dir altra cosa que són uns “submarins” activats per tal d’afavorir els interessos electorals d’Artur Mas.

Ja ho he deixat escrit en un article anterior. Esquerra és, agradi o no, el pal de paller de l’independentisme. I estic convençut que Joan Puigcercós és intel·ligent, pragmàtic i serà generós a l’hora d’arribar a un acord programàtic i de llistes amb Reagrupament i els “solidaris”. En una candidatura independentista unitària i amb gran capacitat de creixement hi ha lloc per a tothom.

L’aliança dels tres Joans és la pedra angular que pot fer evolucionar el procés històric de Catalunya, estancat després de la sentència del Tribunal Constitucional. Espero que l’exemple de Francesc Macià il·lumini els tres Joans.