Som molts i cada dia més els que ens preguntem com és possible "al marge de les ideologies" que aquests mateixos mitjans de comunicació, que a través dels seus corresponsals que estan permanentment a l'illa, tan "exigents i preocupats" en la defensa dels drets humans dels anomenats disidents cubans i que sistemàticament dia si i dia també, els presenten amb rellevància a les portades i als titulars, de milers d'articles i entrevistes com a lluitadors pacífics encarcerats injustament pel Govern cubà.

En canvi, aquests mateixos mitjans, llevat de raríssimes excepcions, neguen la més mínima cobertura a les arbitràries i injustes condemnes, que des del 12 de setembre de l'any 1998 (ja fa dotze anys) cinc patriotes lluitadors antiterroristes cubans estan complint en condicions infrahumanes, acusats d'espionatge, quan tot el món (inclós el Govern dels EUA) sap que el seu únic i exclusiu delicte, va ser infiltrar-se en organitzacions mafioses-terroristes-cubanes de Miami, com a única i exclusiva forma (davant la tolerància o complicitat del Govern dels Estats Units amb les organitzacions) per poder evitar [salvar vides] actes terroristes, de tot això i, amb tot tipus de detalls, hi ha proves irrefutables.

Des del passat dimecres 21 de juliol Gerardo Hernández Nordelo [un dels cinc lluitadors antiterroristes] està, una altra vegada, en el "buit", és a dir, en una cel·la de càstig que atempta greument contra la salut i la integritat física.

Cal recordar que al llarg del prolongat procés contra els cinc, les autoritats federals han empleat procediments semblants per impedir la seva defensa i obstruir la justícia. A l'espera de cada decisió important, aquests lluitadors antiterroristes van ser aïllats, en el "buit", per fer impossible qualsevol comunicació amb els seus advocats defensors. La història es repeteix ara quan Gerardo ha presentat una demanda d'habeas corpus, que és l últim recurs legal que li queda en el sistema nord-americà que el condemna injustament i li imposa la bàrbara sentència de dues cadenes perpètues i més de 15 anys de presó. Durant els dotze anys transcorreguts des del seu arrest, les autoritats nord-americanes han prohibit ¡Increïble però cert! que el visiti la seva esposa, Adriana Pérez Oconor.

Des d'abril Gerardo va sol·licitar reiteradament ser visitat per un metge de la presó. Això no va ser així fins el dimarts 20 de juliol quan se li va diagnosticar dos problemes seriosos i es va definir la necessitat de fer-li exàmens addicionals. Però, al dia següent, Gerardo no va ser remès a l'hospital sinó que va ser encarcerat en una brutal cel·la de càstig. Des de llavors no el visita cap metge ni rep cap tipus de tractament.

D'altra banda, el seu advocat…. El qual després de, no pas poques i difícils, gestions va poder entrevistar-se amb Gerardo. L'advocat va afirmar que mantenia la seva indomable resistència, la seva voluntat irreductible, el seu optimisme i la seva convicció amb la victòria.

El més preocupant, indignant i immoral d'aquesta trista història, és que tant el FBI com els Governs de Bill Clinton, George Bush i Barack Obama - en el qual s'havien dipositat no poques esperances, sabien i saben que tota aquesta tragicomèdia és un repugnant muntatge per part de l'extrema dreta dels Estats Units, i que aquests cinc patriotes cubans van partir cap als EUA per obtenir informació sobre els plans de les organitzacions terroristes que tenen la seva base d'operacions des de fa molts anys a Miami, a saber la Fundació Nacional Cubana-Americana, Alfa 66, El Consell per la Llibertat de Cuba, Germans al Rescat, etc.

Cal tenir present que l'ONU, milers de personalitats de tot el món, una dotzena de premis Nobel, un centenar de parlamentaris [diputats, eurodiputats, etc...] de diferents ideologies europees, entre els quals es troben els expresidents del Parlament Europeu, José Borrell Fontelles i Enrique Barón Crespo, els vicepresidents Ángel Martínez i Willy Meyer, etc. Sense oblidar al prestigiós exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, els quals no són pas sospitosos de ser violents o col· laboradors del terrorisme sinó tot el contrari, han demanat a través d'un document [per considerar que el judici celebrat a Miami, va ser manipulat] la celebració amb totes les garanties processals d'un nou i just judici fora de Miami.

Per acabar, a més, de ser responsable el Govern dels EUA per la salut i la integritat física de Gerardo Hernández Nordelo, em pregunto: Quin és el grau de responsabilitat, complicitat i falta d'ètica professional, d'aquests mitjans i els seus corresponsals que informen permamentment des de l'illa? Insisteixo "al marge de les ideologies" que saben i coneixen amb tot tipus de detalls la realitat d'aquests cinc patriotes antiterroristes. Mantenen amb major o menor grau com a resposta el silenci o pitjor encara la tergiversació i la manipulació sense límits.

QUANTA MENTIDA, MEDIOCRITAT I COVARDIA!