“Tal vegada sigui un fill de puta, però és el nostre fill de puta”. Així va respondre el president nordamericà Franklin D. Roosevelt als qui l’acusaven de protegir i donar suport al sanguinari dictador de Nicaragua, Anastasio Somoza.

Quelcom de semblant passa a casa nostra amb els nacionalistes catalans, alguns sectors de l’independentisme i llurs satèl·lits mediàtics: “Tal vegada Fèlix Millet sigui un fill de puta, però és el nostre fill de puta”.

Ho va detectar la comissió d’investigació parlamentària, ho va apuntar l’Oficina Antifrau i ho ha certificat l’Agència Tributària: Fèlix Millet va convertir el Palau de la Música en la “caixa B” de Convergència Democràtica.

Artur Mas i Felip Puig han sortit negant les evidències. Els mitjans de comunicació que fan la gara-gara a CiU o a l’independentisme de dretes (Carretero-Laporta) han passat i passen de puntetes davant aquest escàndol monumental, sense precedents en la història política de Catalunya. Consideren que Millet és “el nostre fill de puta” i que, per tant, no cal "remenar la merda".

Proposo un senzill exercici d’imaginació: Què hauria passat si Fèlix Millet i Jordi Montull fossin dos exmilitants del PSUC? Què passaria si, en comptes de Convergència, el partit que s’hagués finançat il·legalment amb sis milions d’euros a través del Palau de la Música fos el PSC, ICV o ERC? Què passaria si, en comptes d'Àngel Colom, fos Jordi Miralles qui s'hagués beneficiat de la "generositat" de Fèlix Millt? Quin tractament informatiu donarien a l’“affaire” “La Vanguardia” o els digitals independentistes que volen enfonsar Esquerra?

Jo tinc clar què hauria fet EL TRIANGLE: anar a fons i exigir la dimissió de tots els responsables polítics implicats, peti qui peti, caigui qui caigui.

Catalunya serà el que volguem i votem lliurement: una comunitat autonòma, un país federat, una nació confederada o un Estat independent. Ara bé, hi ha un consens bàsic que, pensem com pensem, hem d'assumir tots plegats i ser absolutament inflexibles en exigir i fer acomplir el seu acatament.

Un dels pilars d'aquest consens és la transparència i l'honestedat dels partits, dels líders polítics, dels representants democràtics, dels càrrecs públics i de les administracions, començant per la Generalitat i acabant per l'Ajuntament més petit de tots.

Ser nacionalista no és una excusa per justificar i emparar la corrupció.

Ser independentista no és una excusa per tancar els ulls davant la corrupció.

Fèlix Millet no és "el nostre fill de puta". És un lladre, corromput, corrupte i corruptor. Personatges com ell són el càncer de la democràcia i els hem d'aïllar i extirpar.

Artur Mas ha de parlar clar a la societat catalana, depurar responsabilitats i demanar perdó. Els mitjans de comunicació que somnien amb el retorn de CiU a la Generalitat han d'informar exhaustivament i condemnar explícitament la conxorxa Millet-CDC. Els mitjans de comunicació que especulen amb un pacte Mas-Laporta-Carretero han de fer, prèviament, una proclama radical contra la corrupció.