SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
23/07/2010
Recoder és poc transparent
J. Reixach
Cada any, la secció espanyola de l’organització no governamental Transparència Internacional (TI) elabora un rànquing en què avalua l’honestedat i les bones pràctiques de gestió dels ajuntaments dels 110 municipis més grans de l’Estat espanyol. Per fer aquesta classificació s’analitzen 80 indicadors que es refereixen a cinc àrees de gestió local: informació sobre la corporació municipal, relacions amb els ciutadans, transparència econòmica i financera, transparència en la contractació de serveis i transparència en l’urbanisme i les obres públiques.
El passat 20 de juliol, TI va fer públics els resultats de la seva enquesta i, per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Sant Cugat va merèixer la màxima qualificació, aquesta vegada en companyia dels consistoris de Sabadell, Bilbao, Gijón i el Puerto de Santa María. Òbviament, l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, ha aprofitat l’avinentesa per treure pit i presumir de ser el campió de l’honestedat i la bona gestió.
Greus mancances
Però, com acostuma a passar, la realitat xoca sovint amb les pompes i els guardons. La comptabilitat pressupostària de Sant Cugat presenta greus defectes, com han posat de manifest dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC); el concurs per a l’adjudicació del servei de neteja municipal provoca múltiples suspicàcies a l’oposició (vegeu peça adjunta); la construcció del pavelló municipal d’esports –adjudicat a Ferrovial– va generar unes sucoses comissions que van anar a parar a mans de Fèlix Millet a través del Palau de la Música, i, per postres, l’alcalde Lluís Recoder promou la requalificació d’una àmplia zona forestal del municipi per tal de permetre-hi la construcció de la nova seu corporativa de Laboratoris Esteve (vegeu EL TRIANGLE núm. 979).
Tot plegat resulta poc edificant i molt poc transparent. Però també hem de tenir en compte que com a vocal de la secció espanyola de Transparència Internacional hi figura Víctor Batallé. Aquest personatge era el director de la Fundació Trias Fargas quan es van signar els primers convenis de col·laboració entre aquesta entitat, braç econòmic de CDC, i la Fundació Palau de la Música...
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Cada any, la secció espanyola de l’organització no governamental Transparència Internacional (TI) elabora un rànquing en què avalua l’honestedat i les bones pràctiques de gestió dels ajuntaments dels 110 municipis més grans de l’Estat espanyol. Per fer aquesta classificació s’analitzen 80 indicadors que es refereixen a cinc àrees de gestió local: informació sobre la corporació municipal, relacions amb els ciutadans, transparència econòmica i financera, transparència en la contractació de serveis i transparència en l’urbanisme i les obres públiques.
El passat 20 de juliol, TI va fer públics els resultats de la seva enquesta i, per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Sant Cugat va merèixer la màxima qualificació, aquesta vegada en companyia dels consistoris de Sabadell, Bilbao, Gijón i el Puerto de Santa María. Òbviament, l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, ha aprofitat l’avinentesa per treure pit i presumir de ser el campió de l’honestedat i la bona gestió.
Greus mancances
Però, com acostuma a passar, la realitat xoca sovint amb les pompes i els guardons. La comptabilitat pressupostària de Sant Cugat presenta greus defectes, com han posat de manifest dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC); el concurs per a l’adjudicació del servei de neteja municipal provoca múltiples suspicàcies a l’oposició (vegeu peça adjunta); la construcció del pavelló municipal d’esports –adjudicat a Ferrovial– va generar unes sucoses comissions que van anar a parar a mans de Fèlix Millet a través del Palau de la Música, i, per postres, l’alcalde Lluís Recoder promou la requalificació d’una àmplia zona forestal del municipi per tal de permetre-hi la construcció de la nova seu corporativa de Laboratoris Esteve (vegeu EL TRIANGLE núm. 979).
Tot plegat resulta poc edificant i molt poc transparent. Però també hem de tenir en compte que com a vocal de la secció espanyola de Transparència Internacional hi figura Víctor Batallé. Aquest personatge era el director de la Fundació Trias Fargas quan es van signar els primers convenis de col·laboració entre aquesta entitat, braç econòmic de CDC, i la Fundació Palau de la Música...
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
