Cada dia que passa, la plaça financera andorrana és un lloc més normal, no només per la transparència i la cooperació en la lluita contra el frau fiscal, sinó per les normes que regeixen els bancs i per l’autoritat dels organismes supervisors. En les darreres setmanes dos detalls han evidenciat que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) comença a ser un supervisor amb tots els ets i uts. El primer és que l’INAF està en disposició de signar amb el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors sengles acords de supervisió financera; el segon és que cada cop té menys manies a l’hora d’amonestar els bancs que s’aparten de l’ortodòxia i de fer públics els seus avisos. El que en altres indrets és normal i que fins no fa gaire a Andorra semblava inconcebible.

La setmana passada, l’INAF va fer pública una nota en què alertava que alguns bancs estaven duent a terme activitats irregulars. Aquestes activitats, segons s’especificava en el comunicat, consisteixen en la «captació i el manteniment» de clients més enllà de fronteres del Principat. Captar fons i mantenir clients als països veïns està prohibit per les lleis d’aquests països i pels codis ètics del sistema financer andorrà, una prohibició que, segons l’INAF, cal mantenir i observar perquè, si no, «actuacions com aquesta posen en perill el bon nom, la reputació i la imatge del sistema financer andorrà».

Excepte quan la legislació dels altres països ho permeti, els bancs andorrans tenen prohibit promocionar-se, a si mateixos i a la plaça financera, a l’estranger. A més, tampoc no poden establir relacions professionals amb terceres persones que es dediquin a promocionar a l’estranger la plaça financera. Els bancs andorrans tampoc no poden participar, de manera directa o a través de tercers, en la captació i el trasllat de fons des d’altres països al Principat.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.