NOTÍCIA COMPLETA
25/07/2010
La música continua en recessió
Conrad Vallverdú
L’Anuari de la Música i l’Espectacle als Països Catalans, editat pel Grup Enderrock, serveix, un any més, per prendre el pols a l’activitat i als problemes del sector musical. Les dades que ofereix la publicació serveixen, en gran part, per constatar que la majoria de les sensacions que tenen els agents d’aquesta indústria, i també els observadors, són certes. La més evident és que el mercat discogràfic continua davallant sense fi. També es constata que els festivals es resituen a la recerca de més rendibilitat, després de l’esclat de la seva bombolla finançera particular. I que les actuacions en directe, gran font d’ingressos actual dels artistes, semblen tocar sostre.
Continua havent-hi, doncs, motiu per a la preocupació d’un sector que sembla esgotar els camins de reestructuració marcats fins ara (apostar pels concerts davant la caiguda del CD), i ara demana suport institucional per crear un nou públic d’individus que fins ara no consumeixin música en directe. Una altra alternativa, el negoci de les descàrregues per a telefonia, també està en retrocés.
El cd s’ensorra
Tot i els anys de decreixement sostingut, les xifres del 2009 tornen a evidenciar que la caiguda en facturació del sector discogràfic no té fons: el total és de 14,9 milions d’euros, un 31% menys que l’any anterior. La dada més curiosa és que el mercat del disc en català sembla viure un procés de davallada: si cinc anys enrere significava el 20% del negoci estatal, el 2009 s’ha reduït fins al 7%. Tot i les crítiques a la timidesa amb què el govern central afronta el fenomen imparable de la descàrrega lliure d’arxius digitals, aquesta especificitat catalana mostra que la reacció dels usuaris varia depenent de la comunitat, en part per la facilitat d’accés a Internet.
L’Anuari remarca que, per primera vegada en deu anys, s’ha produït un descens en el nombre de títols publicats. Es reprodueix, com en el cas del mercat videogràfic, el patró habitual de les editores en conjuntures de decadència comercial: durant anys continuen augmentant les noves referències per mirar de mitigar la caiguda de facturació, fins que la realitat recessiva del mercat acaba traslladant-se també al flux d’edicions. En relació amb el 2008 només augmenten les novetats de jazz (33,4%) i de cançó infantil (62,5%), i els grans estils baixen.
Les vendes de música digital no amorteixen la caiguda: tot i que sumen un 10,5% més, els 400.000 euros afegits no compensen els prop de set milions d’euros de descens en concepte de venda de CD. Malgrat ser apreciable, el nivell de creixement d’aquesta línia de negoci està per sota de la mitjana estatal (15,3%) i mundial (27%), i és notòriament insuficient en relació amb la desfeta dels suports físics.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
L’Anuari de la Música i l’Espectacle als Països Catalans, editat pel Grup Enderrock, serveix, un any més, per prendre el pols a l’activitat i als problemes del sector musical. Les dades que ofereix la publicació serveixen, en gran part, per constatar que la majoria de les sensacions que tenen els agents d’aquesta indústria, i també els observadors, són certes. La més evident és que el mercat discogràfic continua davallant sense fi. També es constata que els festivals es resituen a la recerca de més rendibilitat, després de l’esclat de la seva bombolla finançera particular. I que les actuacions en directe, gran font d’ingressos actual dels artistes, semblen tocar sostre.
Continua havent-hi, doncs, motiu per a la preocupació d’un sector que sembla esgotar els camins de reestructuració marcats fins ara (apostar pels concerts davant la caiguda del CD), i ara demana suport institucional per crear un nou públic d’individus que fins ara no consumeixin música en directe. Una altra alternativa, el negoci de les descàrregues per a telefonia, també està en retrocés.
El cd s’ensorra
Tot i els anys de decreixement sostingut, les xifres del 2009 tornen a evidenciar que la caiguda en facturació del sector discogràfic no té fons: el total és de 14,9 milions d’euros, un 31% menys que l’any anterior. La dada més curiosa és que el mercat del disc en català sembla viure un procés de davallada: si cinc anys enrere significava el 20% del negoci estatal, el 2009 s’ha reduït fins al 7%. Tot i les crítiques a la timidesa amb què el govern central afronta el fenomen imparable de la descàrrega lliure d’arxius digitals, aquesta especificitat catalana mostra que la reacció dels usuaris varia depenent de la comunitat, en part per la facilitat d’accés a Internet.
L’Anuari remarca que, per primera vegada en deu anys, s’ha produït un descens en el nombre de títols publicats. Es reprodueix, com en el cas del mercat videogràfic, el patró habitual de les editores en conjuntures de decadència comercial: durant anys continuen augmentant les noves referències per mirar de mitigar la caiguda de facturació, fins que la realitat recessiva del mercat acaba traslladant-se també al flux d’edicions. En relació amb el 2008 només augmenten les novetats de jazz (33,4%) i de cançó infantil (62,5%), i els grans estils baixen.
Les vendes de música digital no amorteixen la caiguda: tot i que sumen un 10,5% més, els 400.000 euros afegits no compensen els prop de set milions d’euros de descens en concepte de venda de CD. Malgrat ser apreciable, el nivell de creixement d’aquesta línia de negoci està per sota de la mitjana estatal (15,3%) i mundial (27%), i és notòriament insuficient en relació amb la desfeta dels suports físics.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
(0 en total)
Últimes notícies de la secció Cultura
