NOTÍCIA COMPLETA
25/07/2010
La Model, 106 anys de presó
Pep Martí
Han passat 106 anys des que es va inaugurar la presó Model de Barcelona, a l’Eixample de la ciutat, el 1904. El Departament de Justícia de la Generalitat ha editat La Model de Barcelona. Història de la presó, amb text de Rosario Fontova i fotografies de Rafael Vargas. És una obra completa, que permet seguir l’evolució d’un centre penitenciari que ha acabat sent un símbol de les pàgines més tràgiques viscudes pels catalans.
Ara pot semblar estrany, però el cert és que la inauguració de la presó Model, l’any 1904, va ser el final d’un llarg procés en què els sectors més sensibles de la societat catalana van maldar per reformar un sistema carcerari basat exclusivament en la repressió i que degradava la massa de reclusos. La Model va substituir la vella presó del Raval, creada el 1838 a la ronda de Sant Pau, curiosament a la seu d’un convent que va ser clausurat quan es van desamortitzar els béns del clergat. Va continuar existint com a presó de dones.
La primera pedra
A Catalunya, una de les primeres persones que va parlar de la necessitat de reformar les presons va ser Miquel González Sugrañes, alcalde de Barcelona durant la Primera República (1873). Un pensador britànic que va influir en els reformistes carceraris catalans va ser el liberal Jeremy Bentham. En tot cas, si la Model va tenir un impulsor principal, aquest va ser l’advocat i magistrat Pere Armengol. Va assistir a la col·locació de la primera pedra, el 1888, però no va tenir temps de veure la Model acabada.
El llibre publicat per la conselleria de Justícia ofereix una informació exhaustiva de la vida de la presó, però incideix en les moltes històries personals que hi estan vinculades. És un treball molt útil per conèixer l’evolució del país en aquests 106 anys. Sens dubte, les pàgines més commovedores són les que es refereixen a alguns dels molts presos que hi van passar.
Ferrer i Guàrdia
La Model va ser, en els orígens, un exemple de model carcerari «progressista». Des de la formació que es donava als interns (classes de matemàtiques, francès, cursos d’higiene...) fins a les cel·les individuals –un tret que reflectia el respecte a la intimitat de cada reclús–, el centre volia esdevenir un «model». Anys després, ja en plena transició democràtica, un director general de Presons, Carlos García Valdés, la definiria com «el model del que no ha de ser mai una presó».
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Han passat 106 anys des que es va inaugurar la presó Model de Barcelona, a l’Eixample de la ciutat, el 1904. El Departament de Justícia de la Generalitat ha editat La Model de Barcelona. Història de la presó, amb text de Rosario Fontova i fotografies de Rafael Vargas. És una obra completa, que permet seguir l’evolució d’un centre penitenciari que ha acabat sent un símbol de les pàgines més tràgiques viscudes pels catalans.
Ara pot semblar estrany, però el cert és que la inauguració de la presó Model, l’any 1904, va ser el final d’un llarg procés en què els sectors més sensibles de la societat catalana van maldar per reformar un sistema carcerari basat exclusivament en la repressió i que degradava la massa de reclusos. La Model va substituir la vella presó del Raval, creada el 1838 a la ronda de Sant Pau, curiosament a la seu d’un convent que va ser clausurat quan es van desamortitzar els béns del clergat. Va continuar existint com a presó de dones.
La primera pedra
A Catalunya, una de les primeres persones que va parlar de la necessitat de reformar les presons va ser Miquel González Sugrañes, alcalde de Barcelona durant la Primera República (1873). Un pensador britànic que va influir en els reformistes carceraris catalans va ser el liberal Jeremy Bentham. En tot cas, si la Model va tenir un impulsor principal, aquest va ser l’advocat i magistrat Pere Armengol. Va assistir a la col·locació de la primera pedra, el 1888, però no va tenir temps de veure la Model acabada.
El llibre publicat per la conselleria de Justícia ofereix una informació exhaustiva de la vida de la presó, però incideix en les moltes històries personals que hi estan vinculades. És un treball molt útil per conèixer l’evolució del país en aquests 106 anys. Sens dubte, les pàgines més commovedores són les que es refereixen a alguns dels molts presos que hi van passar.
Ferrer i Guàrdia
La Model va ser, en els orígens, un exemple de model carcerari «progressista». Des de la formació que es donava als interns (classes de matemàtiques, francès, cursos d’higiene...) fins a les cel·les individuals –un tret que reflectia el respecte a la intimitat de cada reclús–, el centre volia esdevenir un «model». Anys després, ja en plena transició democràtica, un director general de Presons, Carlos García Valdés, la definiria com «el model del que no ha de ser mai una presó».
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
(0 en total)
Últimes notícies de la secció Cultura
