Si hi ha una empresa a Andorra que s’acosti a la categoria del mite, aquesta empresa és Pyrénées [a la imatge]. Més enllà dels coneguts grans magatzems situats al centre d’Andorra la Vella, Pyrénées és un hòlding amb presència en els àmbits del comerç al detall, de la distribució, de la restauració, de les agències de viatges, de les asseguradores, de la compravenda d’automòbils, dels carburants, de la importació i l’exportació, del tabac i de la ramaderia, entre d’altres. La seva facturació representa un 15% del PIB andorrà i les diferents branques de l’empresa dins del Principat donen feina a uns 3.000 treballadors. Per això no és estrany que els rumors correguessin com la pólvora per Andorra quan es va saber que alguna cosa no funcionava a Pyrénées.

La raó era senzilla, era el mateix motiu que ha marcat l’inici del declivi de moltes empreses familiars: els germans Patrick i Christian Pérez –la tercera generació que és al capdavant del hòlding– es barallaven pel control de les societats. L’herència romania indivisa i tots dos eren propietaris de tot a parts iguals. En els últims dos anys, els consells d’administració del grup Pyrénées havien acabat convertits en reunions d’advocats preparant-se per al litigi, i la manca d’acord entre les dues parts amenaçava d’acabar en una successió interminable de plets que haurien estat letals per a l’empresa i els seus empleats. Una empresa dedicada fonamentalment al comerç depèn, en bona mesura, de tenir bons nivells de liquiditat i, per tant, d’oferir garanties de crèdit, i un procés judicial d’anys no és la millor carta de presentació davant dels bancs. Cadascun dels dos germans comptava amb una exitosa firma d’advocats de Barcelona i, tot just ara fa un any, tothom donava per fet que la solució acabaria passant pels tribunals.

A la tardor passada, però, les dues parts van decidir donar-se l’última oportunitat d’acord. Amb la mediació d’advocats andorrans –un d’ells, l’exministre d’Ordenament Territorial de l’última etapa liberal i expresident de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, Xavier Jordana– els germans Pérez van entrar en un procés de divisió del hòlding que havia de complir dos objectius: el primer, que les dues parts fossin equitatives; el segon, que el nucli del negoci es mantingués unit.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.