Jacme Delmas
Es segurament l’endreit lo mai visitat per saber çò que la creacion culturala occitana pòt prepausar: lectura, poësia, teatre, concèrt, minjar, beguda, commemoracions, memòria, debat, actes de visibilitat de l’occitan (element cultural del país de la decentralizacion), escambis ambe d’autras culturas, cinèma (retrospectiva e modernitat), e lo mai important es que capita d’amassar totas las autoritats politicas d’Occitània, levat las autoritats de Charanta lemosina e del Piemont (valadas occitana d’Itàlia).

Lo personal politic sap ara que l’occitan es primièr per la ciutadanetat de las regions concernidas: Aran (Francés Boya Alós), Aquitània (Alain Rousset), Lemosin (Jean-Paul Denanot), Auvernha (René Souchon), Lengadòc (Georges Frêche), Michel Vauzelle (Provènça-Niça), Jean-Jack Queyranne (Ròse-Alpes); e las autoritats d’arcuelhença: Miègdia-Pirinèus (Martin Malvy), Christian Teyssèdre (Rodés e Conselh General de l’Aveiron).

Semantica idealista
Sol lo Síndic d’Aran, Francés Boya, escriurà lo devís sancièr en occitan, ambe una semantica idealista: «on es productes culturaus ena nòsta lengua agen projeccion. […] Eth Conselh Generau trabalhe en desvolopament e supòrt dera creacion e produccion artistica […] qu’Aran s’i vò tanben comprométer».

Es evident qu’en matièra de comprometre avem una vision plan diferenta dins los devís prepausats. Clar e desvolopaires son los presidents del Miègdia-Pirinèus e d’Aquitània, cadun ambe rasons (una majoritat a Tolosa) e, un pòble e sa lenga basca en Aquitània, ambe una pujada de la revendicacion occitana.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.