Mario Ruiz
Ara sí, ara ja s'ha confirmat el que tots sospitàvem: l’extresorer, Xavier Sala i Martín, i l’exdirector general, Joan Oliver, van enganyar i es van riure de tots els socis del Barça al presentar el passat 30 de juny un tancament econòmic amb un benefici net d’11 milions d’euros, en base a uns ingressos de 445,5 milions d’euros i unes despeses de 428,7 milions. La realitat, però, és molt diferent. Després de l’auditoria de l’empresa Deloitte, la mateixa que ha auditat els números de l’era Laporta en els darrers set anys, els ingressos d’explotació se situen en 408,9 milions d’euros i les despeses d’explotació en 477,9. Per tant, el resultat d’explotació és negatiu: 69 milions. Aquesta xifra, sumada als 11,1 milions de despeses financeres i restant-li 3 milions dels beneficis després d’impostos, acaba convertint-se en unes pèrdues de 77,1 milions d’euros. És la primera vegada en els últims set anys que aquests resultats són negatius.

“Els comptes que va donar l'anterior junta directiva el passat 30 de juny no reflecteixen la imatge fidel del club. Malgrat tot, el Barça no està, ni molt menys, en situació de fallida”, ha declarat el vicepresident econòmic, Javier Faus, abans d’assegurar que els anteriors responsables econòmics del club van fer un autèntic “maquillatge financer” per presentar uns beneficis d’11 milions. Els números d'aquesta auditoria no tenen res que veure amb la "due dilligence" que la nova junta directiva ha encarregat a l'empresa KPMG i que estarà llesta abans de l'assemblea de compromissaris del proper mes d'octubre.

On hi ha la diferència entre el benefici donat per Sala i Martín i les pérdues que contempla l’auditoria de Deloitte? La gran diferència entre els dos tancaments resideix en una diferència de criteri entre l’anterior Junta i la mateixa empresa Deloitte. “L’informe de l’auditoria no és un informe net d’excepcions comptables. Deloitte identifica nou excepcions, dues de les quals sense incidència econòmica. La diferència és ser més o menys prudents. Nosaltres hem optat per la prudència”, ha explicat Javier Faus.

Les diferències es troben en el contracte de Sogecable (37,8 milions d’euros), la parcel·la venuda de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí (14,9), la prima de Mediapro pel contracte televisiu entre l’any 2008 i el 2012 (12), el premi de Mediapro per la pròrroga del contracte fins el 2014 (6,5), l’amortització d’Henry (8,2), el ‘cas Baena’ (3,9) i el ‘cas de Viladecans’ (5,7). Per tot plegat, el deute net de l’FC Barcelona ha pujat dels 329 milions del juny del 2009 fins als 442 de l’actualitat. El deute brut arriba als 552 milions d’euros.

El balanç dels set anys de mandat de Laporta es tanca, per tant, amb unes pèrdues de 46,5 milions d’euros. “Hi ha un problema estructural que el Barça ha estat incapaç de reconduir en els últims 6 anys. L’excel·lència esportiva dels últims anys no s’ha vist reflectida en una excel·lència econòmica. El repte de la nova junta és adecuar l’excel·lència esportiva a l’econòmica”, ha explicat Faus.

Deloitte determina que la venta de la parcel·la de Sant Joan Despí no es pot comptabilitzar en l'exercici 2009-10. Pel que fa al contracte amb Mediapro, Deloitte diu que la prima de 20 milions generada per la firma del contracte de drets de televisió dels anys 2008 a 2013 cal repartir-la a raó de 4 milions per temporada per la qual cosa no és vàlida l'operació que van fer Sala i Martín i Oliver de comptabilitzar els últims 12 milions, els corresponents als exercicis 2010-11, 2011-12 i 2012-13, en el tancament de l'exercici 2009-10. Respecte a la prima de 13 milions d’euros del contracte renovat amb Mediapro el passat 22 de juny, Deloitte diu que és possible que el Barça només cobri un 50% (6,5 milions) o fins i tot és possible que no cobri res ja que l’empresa es troba en un concurs de creditors que no afecta, però, els 140 milions d’euros anuals que rep el Barça en concepte de contracte televisiu.

Deloitte també diu que els 8,2 milions de l'amotizació d’Henry corresponen a la temporada 2009-10 i no a la 2010-11 com assegurava Sala i Martín i també destapa que el professor de Colúmbia havia anotat l'ingrés de 3,9 milions pels drets de formació de Baena, que es va marxar a l'Espanyol, quan aquest afer encara es troba en els tribunals de justicia. Deloitte també explica que els terrenys de Viladecans no valen els 18,5 milions d'euros que va pagar el Barça i que la taxació oficial diu que valen 5,5 milions d'euros. El Barça, sent prudent, només reconeix una diferència de 5,7 milions d'euros malgrat que la diferència real és de 12 milions d'euros. Faus ha revelat, per cert, que la taxació del Barça està realitzada per un taxador oficial del Banc d'Espanya mentre que la de Laporta la va fer un consultor no homologat. La gran diferència es troba, però, en el contracte de Sogecable (-37,8 milions d’euros). “Aquesta junta ha decidit provisionar el 100% del que va dictar el jutjat de primera instància, tot i que lluitarem per recuperar-los”, ha dit Faus.

Què pasarà ara? L'Audiència de Barcelona ha condemnat el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i als directius que li van ser fidels en els seus dos mandats, a avalar per les pèrdues de 63 milions d'euros que van generar just en arribar al club, al final de la temporada 2002-2003, en donar de baixa a una desena de jugadors. Aquests directius van recórrer la sentència al Tribunal Suprem i ara s'està a l'espera d'una sentència definitiva. Si el Tribunal Suprem falla que els directius han d'avalar, Laporta i els seus companys de junta poden veure com se'ls executen aquests avals per fer front als 46,5 milions d'euros de pèrdues que ha generat el seu mandat. És a dir, que la seva experiència com a directius els hi pot sortir molt cara. La directiva Sandro Rosell també estudiarà en la propera junta del mes d'agost la possibilitat de votar en l'assemblea de compromissaris si s'emprenen accions judicials contra els anteriors gestors del club per generar pèrdues.