Lluís Losantos
La figura del prefecte ha estat al punt de mira les darreres setmanes. Només a Catalunya Nord, l’episodi funest de Bernard Bonnet [a la imatge] i les picabaralles entre Hugues Bousiges i el batlle dels Angles han donat per escriure llibres. La setmana passada, la prefecta del departament dels Alts Pirineus fou destituïda pel primer ministre quan es descobrí que, en ésser traslladada des de la Losera a la destinació actual, s’havia endut bona part del mobiliari, de la vaixella i de la decoració del seu habitatge públic cap al seu domicili personal.

Qui són aquestes figures? Els prefectes són els representants de l’Estat al departament. A l’Estat francès, cada departament en té un, així com cadascuna de les 22 regions. El prefecte regional n’és també del departament capital de la regió. Catalunya Nord té un prefecte departamental, i el de caràcter regional és, doncs, el prefecte de l’Erault. Això no vol dir forçosament que els departamentals estiguin sota les ordres del regional: aquest coordina, però no controla.

Són càrrecs creats per Napoleó Bonaparte, per tal de controlar les províncies llavors tan allunyades. S’hi col·loca els amics, els fidels, i això ha estat així fins a l’actualitat. Ara és el president de la República qui els nomena per decret, i resten sota govern del ministre de l’Interior. Això sí: la seva fidelitat al president no compromet la seva independència política, car no poden participar en manifestacions o esdeveniments d’ordre polític privat. És clar que, essent nomenat pel Consell de Ministres a proposta del president...

Cada cop menys competències
Les seues funcions han anat perdent llençols a cada bugada. De ser omnipotents, actualment es limiten a gestionar situacions d’emergència, organitzar eleccions, repartir les subvencions que atorga l’Estat, gestionar campanyes informatives d’àmbit estatal...; poca autoritat, però molt de control. Pot ficar-se on vulgui: pot controlar les finances de les col·lectivitats locals, pot denegar permisos d’establiments comercials, o també pot dir-hi la seva en la gestió del patrimoni. I atenció: pot fer sortir l’Exèrcit al carrer.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.