Mario Ruiz
Si els alumnes d’economia de la Universitat de Columbia sabessin com ha gestionat el seu professor Xavier Sala i Martín els comptes de l’FC Barcelona, els cauria la cara de vergonya. Encara que, pensant-ho bé, ja comença a ser hora que les futures generacions d’economistes americans sàpiguen que el sobrevalorat especialista en macroeconomia és un pèssim i inexpert gestor empresarial.

Els números no enganyen: Xavier Sala i Martín va maquillar els comptes del Barça de la temporada 2009/2010 per poder presentar un superàvit, no auditat, d’11,1 milions d’euros davant dels socis. La realitat diu, però, tot el contrari. La salut econòmica del Barça és tan delicada que ha hagut de signar un crèdit sindicat de 155 milions d’euros amb 10 entitats, liderades per La Caixa i pel Banc de Santander –amb uns interessos de l’Euribor més un marge del 2,5–, per poder destinar 79 milions d’euros a refinançar el deute bancari, 15 milions per aplicar-los als avals que té donats el club i 61 milions per a nous finançaments.

Sala i Martín ha deixat, per tant, un club a un pas de la fallida. El Barça té un deute a llarg termini de 126,4 milions d’euros i, el que és més preocupant, un deute a curt termini de 392 milions d’euros. Sala i Martín mai no s’ha atrevit a dir que el Barça deu, en aquests moments, 210 milions d’euros als bancs. Tampoc no ha dit que, per primera vegada, les despeses d’explotació (428,7 milions) han estat superiors als ingressos (411). És a dir, el club ha viscut amb Laporta per sobre de les seves possibilitats en gastar més del que ingressa.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.