Les disfuncions que provoca el model d’Estat d’Andorra amb vuit administracions públiques –el Govern més els set comuns– són prou conegudes. El Principat de les «set taifes» és una concepció cantonalista d’un país tan petit que havia dut a una multiplicació sense sentit de determinades infraestructures i a una política d’inversions desmesurada per part dels poders locals.

Si a això hi afegim que les competències dels comuns sovint se solapen amb les del Govern, el resultat és un desgavell al qual algun dia algú ha de posar límit. I aquest algú sembla que és, un cop més, l’Executiu socialdemòcrata que encapçala Jaume Bartumeu.

En un principi, Bartumeu preveia deixar posposar la revisió de l’estructura de l’Estat, però els devastadors efectes que la crisi econòmica ha causat sobre les arques públiques ha precipitat el debat. Esperonats pels cònsols (alcaldes) d’Andorra la Vella i d’Escaldes –les dues parròquies més poblades–, la socialdemòcrata Rosa Ferrer i l’exliberal Antoni Martí, els comuns fa temps que treballen en l’actualització de les seves competències i de les seves finances.

Els set cònsols han trucat a la porta del Govern demanant una revisió del model, cosa impensable només fa dos anys, quan els comuns vivien pujats a la bombolla immobiliària i actuaven com un petit Estat dins d’un altre petit Estat: set maneres d’aplicar els tributs comunals, set plans d’inversió en infraestructures, set campanyes de promoció turística, set polítiques culturals...

Pacte de conveniència
Els comuns tenen pressa per posar fi a la disbauxa de la qual s’han aprofitat durant anys. I també el Govern, perquè les arques són buides i, a diferència del que havia succeït en el passat, no pot córrer a socórrer els ens locals.

* Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.