Dels toros als porcs
Jaume Reixach
L’aprovació pel Parlament de la ILP que demanava la prohibició de les curses de braus a Catalunya és una gran victòria de les entitats animalistes i, per extensió, dels moviments socials que lluiten per la construcció d’un món, nou i millor per a tothom. També per a la flora i la fauna, incloent-hi els toros, amb qui compartim la meravella de la vida en aquest raconet de la Via Làctia.
Com a ecologista de primera hora, m’alegro i em felicito de l’èxit assolit per la plataforma Prou! Com a demócrata d’esquerres, m’alegro i em felicito que aquesta Iniciativa Legislativa Popular hagi prosperat al Parlament de Catalunya. Com a català, m’alegro i em felicito que els nostres representants polítics hagin estat amatents al batec del carrer i hagin decidit acabar amb un espectacle basat en la tortura i el sacrifici dels animals.
Ara bé, elevar aquesta polèmica a un conflicte polític Catalunya/Espanya crec que és distorsionar l’objectivitat i la transcèndencia de la resolució aprovada pel Parlament. Ja sé que la “Brunete mediàtica” embestirà, amb tots els tòpics de sempre, contra la lliure voluntat dels diputats catalans. Ja sé que, per la seva banda, el “Sometent mediàtic” farà una lectura en clau nacionalista d’aquesta votació, intentant dividir, com fa sempre, l’hemicicle del Parc de la Ciutadella entre “bons catalanistes” i “mals espanyolistes”, sense tenir en compte que hi ha set diputats de CiU que han votat a favor de les curses de braus o tres diputats del PSC que hi han votat en contra o que la prohibició dels toros a les Illes Canàries a l’any 1991 es va aprovar amb el suport del PP.
El combat per la defensa dels drets dels animals a Catalunya no s’acaba amb la interdicció de les “corridas”. La llista d’objectius a assolir és llarga i complexa. Alguns exemples:
*Tenen sentit els parcs zoològics i els aquàriums al segle XXI?
*Què hem de fer amb les gosseres, on s’hi amunteguen milers d’animals abandonats per la irresponsabilitat dels humans?
*Hem d’implantar un certificat de “traçabilitat” als abrics i vestits confegits amb pell?
*Podrem seguir menjant “foie-gras”?
*Com hem de dignificar la vida dels pollastres, dels porcs i dels vedells que viuen en captivitat per a la producció industrial de carn?
*Cal prohibir la “festa de la matança” del porc?
*Què hem de fer amb els “negocis de cacera”, on es compren animals pel “plaer” de ser sacrificats a cop d’escopeta?
Si la supressió de les curses de braus a Catalunya serveix per esperonar i avançar en la sensibilitat i la mentalitat animalista de tots plegats, benvinguda sigui. Si tot l’intens i enriquidor debat que hem viscut al Parlament es queda en un “brindis al sol” (i mai millor dit) que només serveix per enverinar la dialèctica Catalunya/Espanya crec que tots plegats ens autoenganyem. De la mateixa manera que hi ha milers de catalans protaurins, també hi ha milers de madrilenys, murcians, castellans, extremenys, aragonesos o gallecs que són antitaurins. I viceversa.
La lluita per la defensa dels drets dels animals no coneix de pàtries ni de banderes. És una causa civilitzadora de la Humanitat que transcendeix fronteres i que, tard o d’hora, també acabarem guanyant. De moment, a Catalunya hem fet un gran pas endavant… però que no pari!