NOTÍCIA COMPLETA
31/07/2010
Cent anys de ‘La ciutat del perdó’
Pep Martí
Enguany fa 150 anys del naixement del poeta Joan Maragall. L’any vinent es complirà el centenari de la seva mort. Per això al llarg del 2010 i del 2011 se celebra l’Any Joan Maragall, amb un ampli programa d’activitats que, amb el suport de la Generalitat, han preparat la Institució de les Lletres Catalanes, la Biblioteca de Catalunya i l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble.
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) és un dels noms il·lustres del panteó cultural del país. Ho és com a poeta, escriptor, periodista i traductor. La seva obra s’encabeix en el corrent del Modernisme. Gran conreador de la llengua, va conèixer l’obra de Goethe i de Nietzsche, els quals va traduir al català.
Un heterodox
Fill d’una família de la petita burgesia que prospera entre 1860 i 1890, Maragall va demostrar el seu geni en oposar-se al criteri patern de dedicar-se als negocis de casa. Però, acabada la carrera de Dret, es va dedicar un any a redreçar els negocis familiars. Llavors, la família ja ha acceptat la vocació de Maragall, que opta per la literatura i pel periodisme, entrant a col·laborar al Diario de Barcelona.
Maragall va ser sempre en les posicions més avençades del debat cultural. De molt jove ja es va sentir atret pels corrents modernistes i va ser assidu de les trobades que organitzava a Sitges Santiago Rusiñol.
La figura del Maragall més literari ja ha estat molt analitzada, tant des del vessant poètic (des «La vaca cega» i «La sardana», a la posterior Seqüències) com de l’assaig (Elogi de la paraula). Però Maragall sempre és actual i ho és ara encara més, si recordem l’escriptor que va saber connectar amb l’ànima d’un poble, en uns anys difícils per Catalunya.
El poeta de la solidaritat
La paraula de Joan Maragall acompanya les grans fites de la Catalunya del començament del segle XX. El seu article «L’alçament» va esdevenir el crit que va donar el senyal de sortida al que va representar el moviment de la Solidaritat Catalana, el 1906. Pocs com el poeta van adonar-se de la transcendència de l’acord de les principals forces catalanes enfront la repressora Llei de jurisdiccions legislada des de Madrid per un Govern centralista.
La Llei de jurisdiccions va ser una resposta a la indignació de la societat catalana per l’atac d’oficials de l’Exèrcit contra el Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, l’òrgan de la Lliga, on havien aparegut acudits antimilitaristes. Feia pocs anys que Espanya havia perdut les últimes colònies, Cuba i les Filipines (1898), el desastre que havia inspirat l’«Oda a Espanya».
L’orgull humiliat del patrioterisme hispà estava a flor de pell. Davant les bromes àcides, la cúpula militar va exigir al Govern una actuació severa contra les crítiques periodístiques. Així va néixer la Llei de jurisdiccions, que atorgava al poder militar poder per censurar mitjans.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Enguany fa 150 anys del naixement del poeta Joan Maragall. L’any vinent es complirà el centenari de la seva mort. Per això al llarg del 2010 i del 2011 se celebra l’Any Joan Maragall, amb un ampli programa d’activitats que, amb el suport de la Generalitat, han preparat la Institució de les Lletres Catalanes, la Biblioteca de Catalunya i l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble.
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) és un dels noms il·lustres del panteó cultural del país. Ho és com a poeta, escriptor, periodista i traductor. La seva obra s’encabeix en el corrent del Modernisme. Gran conreador de la llengua, va conèixer l’obra de Goethe i de Nietzsche, els quals va traduir al català.
Un heterodox
Fill d’una família de la petita burgesia que prospera entre 1860 i 1890, Maragall va demostrar el seu geni en oposar-se al criteri patern de dedicar-se als negocis de casa. Però, acabada la carrera de Dret, es va dedicar un any a redreçar els negocis familiars. Llavors, la família ja ha acceptat la vocació de Maragall, que opta per la literatura i pel periodisme, entrant a col·laborar al Diario de Barcelona.
Maragall va ser sempre en les posicions més avençades del debat cultural. De molt jove ja es va sentir atret pels corrents modernistes i va ser assidu de les trobades que organitzava a Sitges Santiago Rusiñol.
La figura del Maragall més literari ja ha estat molt analitzada, tant des del vessant poètic (des «La vaca cega» i «La sardana», a la posterior Seqüències) com de l’assaig (Elogi de la paraula). Però Maragall sempre és actual i ho és ara encara més, si recordem l’escriptor que va saber connectar amb l’ànima d’un poble, en uns anys difícils per Catalunya.
El poeta de la solidaritat
La paraula de Joan Maragall acompanya les grans fites de la Catalunya del començament del segle XX. El seu article «L’alçament» va esdevenir el crit que va donar el senyal de sortida al que va representar el moviment de la Solidaritat Catalana, el 1906. Pocs com el poeta van adonar-se de la transcendència de l’acord de les principals forces catalanes enfront la repressora Llei de jurisdiccions legislada des de Madrid per un Govern centralista.
La Llei de jurisdiccions va ser una resposta a la indignació de la societat catalana per l’atac d’oficials de l’Exèrcit contra el Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, l’òrgan de la Lliga, on havien aparegut acudits antimilitaristes. Feia pocs anys que Espanya havia perdut les últimes colònies, Cuba i les Filipines (1898), el desastre que havia inspirat l’«Oda a Espanya».
L’orgull humiliat del patrioterisme hispà estava a flor de pell. Davant les bromes àcides, la cúpula militar va exigir al Govern una actuació severa contra les crítiques periodístiques. Així va néixer la Llei de jurisdiccions, que atorgava al poder militar poder per censurar mitjans.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
(0 en total)
Últimes notícies de la secció Cultura
