La força de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona va ser instantàniament evident per tothom que hi va participar. Amb tot, el seu abast serà limitat si la mobilització ciutadana no inclou alliberar Catalunya d'unes estructures que la fan esclava de les importacions de combustibles fòssils, l'exposen a sofrir accidents amb conseqüències ecològiques greus o catastròfiques, la converteixen en la principal candidata a acollir tots els residus nuclears d'acta activitat generats a Espanya i la fan còmplice del canvi climàtic: les empreses elèctriques, gasistes i petrolieres.

Un dels prohoms catalans que encapçalava la manifestació era en Joan Rossell, president de Foment del Treball i conegut defensor de l'energia nuclear. Fa poc vaig assistir a la presentació d'una sèrie de debats sobre l'energia organitzats per aquella casa: el Deba-t Energia, que vol cercar “consens sobre els canvis necessaris per a que l'energia sigui accessible, neta i competitiva”. A l'espera de la sessió dedicada a les energies renovables – que espero pacientment --, la presentació va ser simptomàtica: mentre els representants del Foro Nuclear explicaven les meravelles que suposaran les properes generacions de reactors existents només sobre el paper i passaven per alt els sobrecostos i endarreriments dels que hi ha ara en construcció a la UE, el representant del projecte ITER de fusió nuclear ens comunicava tot somrient que el DEMO estaria llest com a molt aviat l'any 2045, i els grans consumidors energètics insinuaven que la moratòria nuclear era la culpable dels altíssims preus energètics que han de pagar (??), el representant de gasNatural fenosa va dedicar la seva presentació... a maleir les energies renovables!!! “Ladran, luego cabalgamos”, hagués repetit, un cop més, el Quixot.

Hores d'ara, qui més qui menys hem sentit que les renovables estan fent pujar el dèficit de tarifa. El que han fet les renovables, però, és abaixar el preu de l'electricitat, gràcies a abaixar tant el consum de gas natural (i carbó), com els ingressos de les elèctriques, en general. Com? La Verdad Fotovoltaica ho expica amb humor.

Davant del canvi climàtic i d'una predictible inestabilitat a l'alça dels preus dels combustibles fòssils, les energies renovables ens ofereixen a ciutadans i nacions la possibilitat d'esdevenir energèticament independents. Però l'autonomia energètica és anatema per a un sector que obté de l'oligopoli sobre l'accés a l'energia un immens poder sobre l'economia, la societat, i l'estat, a través dels governants. Qui no recorda l'ensordidor silenci de la Generalitat davant la fuita de partícules radioactives d'Ascó fa dos anys i mig?

Trist seria l'error de Catalunya si només aspirés a una autodeterminació política en clau de la seva relació amb Espanya. Més enllà del marc polític, els seus ciutadans i empreses, la seva societat només tindrà espai real de decisió si trenca les cadenes de l'oligopoli energètic i aposta decididament per l'autonomia energètica, basada en la capacitat de tot ciutadà d'obtenir, aprofitar i compartir la inacabable riquesa de les energies renovables.