El jutge Juli Solaz s’ha negat a incloure les agendes personals de Fèlix Millet, saquejador confés del Palau de la Música, en les diligències que tramita des de fa més d’un any. En canvi, abans de deixar el cas, Baltasar Garzón va incorporar les agendes de Luis García, més conegut per Luigi, el suposat cervell de la trama Pretòria, en el voluminós sumari. Precisament, aquestes agendes, les de Luigi, aixequen expectació entre la classe política i empresarial catalana, sobretot perquè molts se les han llegir de cap a peus per comprovar si el seu nom apareixia en la llista telefònica o en el dietari on anotava les reunions.

Les agendes de Luigi posen en evidència que conservava, si més no fins al moment que el van detenir, molts dels contactes que va fer en els seus temps de diputat socialista al Parlament de Catalunya, on va passar tres legislatures, del 1980 al 1992, durant les quals va arribar a ser l’interventor dels comptes de la cambra i, fins i tot, secretari de la mesa. Casualment, en la llista telefònica que tenia al despatx, curosament mecanografiada, hi figuren els noms de tots els membres de la mesa del Parlament de la tercera legislatura (1988-1992): Arcadi Calzada, Antoni Dalmau, Ramon Camp i, fins i tot, el comunista Celestino Sánchez, amb les excepcions del difunt Joaquim Xicoy i de la convergent Flora Sanabra; ara bé, que en tingués el número de telefòn no vol dir, necessàriament, que actualment hi mantingués contacte. Tanmateix, el dietari en el qual Luigi anotava les reunions revela que el cervell del cas Pretòria continuava trobant-se sovint amb un d’aquests històrics membres de la mesa del Parlament: el convergent Ramon Camp, actual vocal del Consell General del Poder Judicial, amb el qual es va reunir una desena de vegades, gairebé sempre a primera hora del matí i alguna vegada per dinar, entre el desembre de 2008 i el 27 d’octubre de 2009, segons les anotacions de l’agenda, que finalitzen, precisament, el dia que va ser detingut per la Guàrdia Civil.

En els últims trenta anys, Ramon Camp ha estat diputat al Parlament i al Congrés, senador, regidor de Mataró, president del Consell Comarcal del Maresme, secretari d’Organització de Convergència, membre de l’executiva... fins que va abandonar el primer pla de la política quan, el setembre del 2008, va entrar a la cúpula judicial a proposta de CiU. El que no ha abandonat Camp és la relació amb Luigi, que comença a principis dels anys vuitanta, quan tots dos coincideixen a la Mesa del Parlament. Anys després, el 1997, l’exdiputat socialista Luis García impulsava un projecte periodístic a Mataró al servei de Ramon Camp quan aquest es va convertir en candidat convergent a aquesta alcaldia. En un primer moment, es va crear Crònica de Mataró, que va tancar un any més tard, després que un jutge sentenciés l’empresa editora a indemnitzar un redactor acomiadat de manera improcedent, però aleshores va néixer Diari de Mataró, que també va acabar abaixant la persiana després de les municipals, en les quals el convergent Camp va fracassar i el socialista Manuel Mas es va quedar com a alcalde de Mataró. En les empreses editores d’aquests rotatius hi figurava Manuel Valera, el xofer i home de confiança de Luigi, que també apareix en el sumari del cas Pretòria.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.