Xavier Ribera
Després de poc més d’un any i mig de Delegació, quin balanç en fa?
Ha estat un primer any molt positiu. Hem iniciat el procés de posar Catalunya en el mapa als Estats Units i també al Canadà. L’objectiu principal era crear una xarxa de relacions aquí. D’una banda, hem estat treballant projectes molt grans, com ara un acord marc de Catalunya amb Massachusetts. La idea és buscar lligams en diferents sectors, com, per exemple, el biotecnològic. Aquest és el projecte més gran i avançat que tenim entre mans. Amb la mateixa fórmula estem treballant a l’Estat de Nova York i hem començat a Califòrnia. Diuen que, si Califòrnia fos independent, seria la vuitena o novena economia del món; ens interessa relacionar-nos-hi. Però també actuem en les petites coses. Un exemple: un català que viu aquí des de fa molts anys, ara en té 86, i necessita la partida de naixement del seu pare que va néixer en un poble que ja no existeix com a tal, que ara forma part de Sabadell. Per a nosaltres va ser molt fàcil fer-li les gestions i aconseguir el que necessitava. També he d’admetre que no ha estat fàcil perquè durant el primer any ha calgut destinar esforços a coses rutinàries, com ara la mateixa instal·lació física de la seu. També ha estat un any difícil perquè ha coincidit amb una crisi que ha comportat retallades pressupostàries.

La Delegació és posterior a diferents oficines que la Generalitat ja tenia instal·lades als Estats Units i al Canadà. Llavors, una de les funcions és coordinar aquestes oficines tipus ACC1Ó?
Efectivament, no es tracta de fer feina doble, sinó de coordinar i fer-ne més i millor. ACC1Ó, per exemple, que duu els afers econòmics, ja tenia oficines a Nova York, a Miami, a Los Angeles, a Washington i a Mont-real. Treballar junts fa la feina més fàcil, la veritat. Estem treballant en dos països amb dimensions continentals i hi ha feina per a tothom. ACC1Ó acostuma a treballar amb una empresa determinada per portar a terme una actuació determinada. Llavors, ens permet a nosaltres treballar sectors sencers, com el de la biotecnologia, a Massachusetts.

Com es presenta un delegat en nom de Catalunya perquè, per exemple, a Massachusetts entenguin què és Catalunya?
El nostre objectiu és un grup de persones més o menys reduït, gent que en la seva majoria ha viatjat. El 50% dels nord-americans no tenen ni passaport. La gent que ens interessa, que ha viatjat, que coneix més o menys Europa, té molt bona imatge de Catalunya, d’un país molt culturalitzat; el país de l’arquitectura de Gaudí, de l’art de Miró, de la gastronomia d’Adrià... Hi ha, doncs, una certa fascinació. Això fa que la meva feina sigui més fàcil. Em diuen: no en sé gaire, però he llegit alguna cosa de la cuina catalana, del vi, de l’oli, dels seus pintors, de Gaudí...

Però estem parlant de Catalunya o de Barcelona?...
Aquest és el repte: es coneix molt més Barcelona que Catalunya i el que cal és donar a conèixer més Catalunya. Però no és negatiu que coneguin Barcelona perquè és en positiu; el que cal és aprofitar-ho per ampliar el radi. A la fira que es va fer a la Xina ja es va jugar amb aquesta idea: Catalunya, el país de Barcelona. Quan jo presento Catalunya, començo amb allò que sé que tots sabem, i després ja vaig entrant en altres temes, com ara la capital del Mediterrani, un dels ports més importants del món...

Què els crida més l’atenció?
Cada persona o grup de persones són diferents i llavors els tiba més una qüestió o una altra. Per exemple: si parlem d’empreses que volen instal·lar-se a Catalunya, parlem de qualitat de vida.

Si bé als Estats Units no té un referent similar al de Catalunya, el cas del Canadà seria una mica diferent gràcies al Quebec; això beneficia o empitjora les relacions?
En general, és positiu. S’ha de separar, però, la relació amb el Quebec, que ja està institucionalitzada des de fa temps, amb la de la resta del Canadà, una relació menys desenvolupada. Amb el Quebec ja hi ha una bilateralitat semblant a la que es vol establir amb Massachusetts, i, malgrat els canvis de govern, es continua. Aquesta és, en l’actualitat, una de les col·laboracions més fermes que té Catalunya; hi ha confiança i voluntat de col·laboració, mani qui mani aquí o allà. L’altra província que interessa del Canadà és, evidentment, Ontario. Aquesta relació és més semblant a les relacions que estem treballant als Estats Units (Massachusetts i Nova York). Hi ha un acord signat per col·laborar en fotònica, nanotecnologia, materials i fabricació avançada, biotecnologia i tecnologies de la informació i de la comunicació.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.