Mario Ruiz
A qui ens hem de creure: Xavier Sala i Martín, que anuncia un superàvit d’11,1 milions d’euros, o Javier Faus, que diu que el balanç de la temporada 2009/2010 presenta, en realitat, unes pèrdues de 77,1 milions d’euros?
Jo em crec Javier Faus perquè ell l’única cosa que va fer la setmana passada va ser explicar l’auditoria que ha realitzat Deloitte per encàrrec de la Junta Directiva anterior. I Deloitte és la firma que, per votació de l’assemblea de compromissaris, realitza les auditories del club en els darrers anys. Deloitte, a més, és una empresa de reconegut prestigi internacional que segur que no s’equivoca. Així que em crec el vicepresident econòmic, Javier Faus, i m’indigna veure com la Junta de Laporta ha generat unes pèrdues de 77,1 milions d’euros en el seu últim any de mandat.

Com hi pot haver, per tant, una diferència de 89 milions d’euros entre els números de Sala i Martín i els de Deloitte? S’han fet trampes?
No, de trampes, no se n’han fet. Del que sí que podem parlar és de maquillatge comptable. El que va fer Sala i Martín va ser comunicar el passat 30 de juny al soci del Barça uns números irreals, aprovats per la Junta Directiva, però que no estaven auditats. Uns números en què, per cert, no va aplicar en cap moment el sentit de la prudència que qualsevol empresari ha de tenir si vol reflectir l’estat real dels seus comptes. I ara, quan s’ha fet pública l’auditoria, ens trobem amb set salvetats com són la venda d’una parcel·la de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, la prima i el premi de Mediapro, la indemnització pel cas Baena --el jugador que va marxar a l’Espanyol–, la compra dels terrenys de Viladecans, l’amortització d’Henry o el contracte de Sogecable, que generen aquests 89 milions de diferència respecte a la xifra donada per Sala i Martín. El que no entenc, com a empresari, és com l’exdirector general, Joan Oliver, i el tresorer, Xavier Sala i Martín, van reflectir uns ingressos que no tenien garantits com a certs. L’única resposta que tinc és que ho van fer perquè necessitaven quadrar els números per anunciar públicament que deixaven el Barça econòmicament millor de com l’havien trobat el 2003. Per això Sala i Martín només va presumir de la xifra rècord d’ingressos d’explotació, que eren 445,5 milions segons ell, i no va dir res del fet que deixaven el Barça amb el deute brut més alt de la seva història: 552 milions d’euros. Ens va enganyar a tots.

Ens trobem, per tant, davant d’uns autèntics professionals del maquillatge comptable?
Ens trobem davant unes persones que han preferit maquillar els números abans que dir la veritat al soci. Miri, una cosa que mai no es podia haver fet, per exemple, és comptabilitzar en l’apartat d’ingressos els 3,9 milions d’euros de la indemnització que ha de pagar el jugador de l’Espanyol Baena, quan el cas encara és al jutjat. Per què s’ha de ser més prudent? Doncs perquè és molt probable que el jugador es declari insolvent en cas que el jutge el condemni i el Barça no cobri finalment aquests diners tot i que l’Espanyol n’és responsable subsidiari. Aquest és un exemple d’escassa prudència comptable. Com també ho és apuntar-se els 37,8 milions de Sogecable com a ingressos quan encara no hi ha una sentència judicial ferma. Som davant una falta brutal de rigor per part de Sala i Martín.

Està el Barça en fallida?
En una empresa normal, amb aquests números, sí que parlaríem de fallida i concurs de creditors, però el Barça és diferent. És cert que la Junta de Laporta ha deixat un patrimoni net negatiu de 56,6 milions d’euros, però també tenim la sort de tenir dos actius molt importants que a dia d’avui estan infravalorats: les instal·lacions del club i els jugadors. Les instal·lacions estan valorades a preu de cost i una gran part dels jugadors apareixen reflectits a cost zero en l’actiu perquè procedeixen del planter, quan en realitat tenen un preu de mercat molt elevat. Aquest és el cas de jugadors com Messi, Valdés, Xavi, Puyol, Iniesta o Busquets. Després hi ha una operació, la del Miniestadi, que generarà un important benefici que, quan es produeixi, servirà, juntament amb el crèdit sindicat de 155 milions d’euros concedit per un pool bancari liderat per la Caixa i pel Banc de Santander, per apuntalar l’economia del club.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.